Amb les xifres record de visitants estrangers i els preus d'habitacions i menús pels núvols, els propietaris d'hotels i restaurants faran el seu agost durant tot l'any 2024.
Treballar al turisme com a cambrer/a o en els serveis de neteja en canvi, proporciona els salaris més baixos que hi ha.
L'Idescat va publicar el dia 8 de juliol el "salari brut anual mitjà" per l'any 2022: 28.774,55 € (font). Això és el que cobren treballors qualificats de la banca i de la indústria.
Els sous de l'hostaleria estan lluny d'aquesta xifra: "Tot just arriben a una mitjana de 16.913 euros, només una mica per sobre el salari mínim interprofessional del 2022." (324.cat; vg. també per al 2021)
Per una banda, no és d'estranyar que els patrons tinguin problemes de trobar personal que estigui disposat de treballar al sector i que n'hi ha tants d'immigrants. I per l'altra banda és molt difícil d'entendre que els governs centrals i autonòmics no s'esforcin més per trobar alternatives al turisme. Si les coses continuen fins ara, el canvi climàtic farà d'Espanya una destinació exclusivament d'hivern.
Miquel Puig va escriure un llibre que explica molt bé perquè el turisme de baix cost és una ruina econòmica per un estat de benestar: Un bon país no és un país low cost (2015; el tenen a la biblioteca de Falset).
Si voleu algunes xifres més:
Ara bé, està provat que allà on el turisme aporta més al PIB, la pobresa creix.
Només cal mirar-se el mapa de la renda familiar disponible (RFD) a
Catalunya i comparar-lo amb les localitats que més depenen del turisme a
casa nostra: 18 de les 30 ciutats més pobres de Catalunya són a la costa i de les cinc més turístiques, quatre es troben molt per sota de la mitjana catalana.
A Tossa de Mar, Salou, Platja d'Aro i Lloret de Mar, més del 50% del PIB l'aporta el sector turístic,
segons un estudi del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de
Barcelona, i en totes aquestes localitats l'RFD ronda els 14.000 euros,
mentre que al conjunt de Catalunya la mitjana és de 18.356 euros per
persona.
També cal destacar que les feines associades al turisme van lligades a la precarietat laboral i els salaris baixos.
La modalitat del contracte fix discontinu a les Balears suposa el 35%
de l'afiliació al règim general a l'estiu, una xifra que baixa fins al
12% a l'hivern. Són xifres molt superiors a les del conjunt de l'Estat,
on representen el 5% durant tot l'any.
Un de cada cinc fixos discontinus que hi ha a l'estat espanyol a l'estiu es troba a les illes Balears.
El monocultiu turístic ha representat per a les Balears una davallada de la renda per càpita que és digne d'estudi. Ha passat de ser davanter a mitjans dels noranta a la novena plaça l'any passat. Actualment, el PIB per càpita balear supera per poc els 22.000 euros. L'any passat va patir una davallada del 23% anual.
(324.cat)
Podeu trobar un bilanç similar per al País Valencià a La Directa.
