Els impostos de patrimoni i successions a discussió

A La Vanguardia i en molts cercles de Junts, per no parlar del PP, carreguen regularment contra els impostos a Espanya i a Catalunya. Especialment voldrien acabar amb els impostos de patrimoni i de successions (que no totes les comunitats autònomes cobren). 

Mirant per trobar xifres sobre l'impost de patrimoni, he trobat una pàgina interessant de Bankinter, que explica que afecta "més de 200.000 contribuyents d'Espanya" amb un patrimoni personal per sobre dels 700.000 €. Considerant que hi ha gairebé 20 milions de contribuyents, vol dir que només afecta l'1% més ric.

En el cas de l'impost de successió, també informa bé Bankinter. És més complicat, però a les mullers i marits i descendents directes s'apliquen bonificacions generosos (p.e. no és paga per una casa "normal" dels pares a la qual un es muda per viure-hi), i el tipus aplicable creix amb l'import de l'herència. Aquest impost és especialment important per corregir la tendència a l'acumulació de riquesa en pocs mans que amb el temps és cada vegada més gran, com va demostrar l'economista francès Thomas Piketty als seus treballs.

A Catalunya, l'any 2022, la Generalitat va ingressar 690 milions (M) € amb l'impost de patrimoni, i 893 M€ amb l'impost de successions i donacions, segons l'Idescat.

En general, un estudi recent de l'Institut IFO de Múnic, Alemanya, va classificar Espanya com a un país amb una "càrrega baixa" pel que fa als impostos que paguen les "classes mitjanes", en contrast amb Alemanya i els països nòrdics (ifo.de, set. 2023). [El Banco Santander ho veu diferent, però parla de la situació de les empreses.]

Els comentaristes en contra dels impostos no diuen d'on voldrien treure els diners que faltarien a l'arca pública sense aquests impostos. Previsiblement amb retallades en despeses socials, vol dir salut i ensenyament, com ja es va fer amb l'excusa de la crisi financera a partir del 2008, ja que no s'atrevirien a tocar les pensions, que equivalen l'11,5% del PIB i el 41,8 % de totes les despeses de l'estat, segons Onda Cero (els jubilats voten màssivament).

En resum: Els impostos de patrimoni i successions paguen només els més rics perquè es pugui finançar l'estat de benestar per a tots. Els que carreguen en contra són generalment el PP, Junts i altres formacions de dretes o "liberals".

El conte de Nadal - la versió original de Lluc

 Lluc, un escriptor del sègle I, explica el naixement a la seva biografía de Jesús al capítol 2:

Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. 2 Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. 3 Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. 4 També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. 5 Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill.

6 Mentre eren allà, se li van complir els dies 7 i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.

8 A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. 9 Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. 10 Però l'àngel els digué:

--No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: 11 avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. 12 Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.

13 I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:

14 --Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.

15 Quan els àngels els deixaren i se'n tornaren cap al cel, els pastors deien entre ells:

--Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber.

16 Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. 17 En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. 18 Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. 19 Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. 20 Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.

21 Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.  (versió interconfessional).

Segons la informació que tenim de les cartes de Pau a diferents esglésies i de la tradició cristiana, Lluc era metge de professió i també historiador. Per algun temps va viatjar amb Pau i després de la seva biografia de Jesús (anomenada "evangeli" que vol dir "bona notícia") va escriure també la història dels inicis de l'església cristiana (anomenada "Fets dels Apòstols") on parla durant alguns capítols en primera persona ("nosaltres"). La tradició diu que Lluc va nèixer a Antiòquia (nord de Síria), altres pensen que era de Macedònia pels seus coneixements locals. Lluc no va conèixer Jesús en persona, però va parlar amb testimonis directes, probablement també amb Maria, la seva mare. El llibre data +/- dels anys 58 a 60, i va ser adreçat a "pagans", gent que no coneixia bé la tradició jueva. Lluc fa sortir pagans que es veuen amb Jesús i que tenen fe i confiança en ell. Escriu més que altres biògrafs sobre dones i nens i sobre fets de la vida humana de Jesús. Destaca el perdò i la importància de la pregària. Descriu persones individuals que es penedeixen de la seva vida sense Déu i l'alegria que acompanya la seva fe i salvació.

Segons l'escriptor Emmanuel Carrère, el grec que fa servir Lluc és el més elegant de tot el Nou Testament ("Le royaume", p. 145). El descriu Lluc com un grec atret per la religió dels Jueus, amb un déu pròxim i personal comparat amb les religions dels Grec o Romans, que els dissabtes anava a la sinagoga i allà va conèixer en Pau i la "bona noticia" de Jesús.

Un fet remarcable del relat sobre el naixement és que els primers testimonis són uns pastors que cuiden les seves ovelles. Formaven l'escaló més baix dins de la societat de llavors i el seu testimoni en un jutjat no valia gaire cosa. Van fer cas a la veu del missatger celestial, van trobar tot com anunciat i es van quedar tan fascinats que van parlar sobre això amb tothom que trobaven.

Aquest text no diu res sobre la presència de bous o rucs. I Lluc tampoc no parla de reis. De fet, només Mateu (2:1-12) parla de "mags" (no els anomena "reis" ni diu quants eren) que portaven regals, d'un valor considerable, això sí.

Bon Nadal!

FONTS: J. F. Walvoord, R.B. Zuck (eds.), Bible Knowledge Commentary: New Testament (1983); E. Carrère, Le royaume (2014), p. 145-159.

    

Premi per a "Clos Galena" (enllaç a "Diari de Tarragona", 2/12/23)

"Celler de l'any" segons el Professional and Business Excellence Institute, l'article no explica exactament què és i perquè és important...

FONT: Diari de Tarragona, 2/12/2023