• Davant el brot de pesta porcina africana (PPA) aparegut a Catalunya, Ecologistes en Acció mostra el seu rebuig a la criminalització d’una espècie silvestre com el senglar i apunta al fet que el problema es troba en la insostenibilitat del model agroindustrial.
  • Aquest model importa desforestació en les selves tropicals, aguditza la sequera crònica en l’Estat espanyol, contamina els aqüífers provocant risc en el subministrament d’aigua potable i genera llocs de treball precaris així com riquesa per a pocs empresaris. Una de cada tres persones en l’Estat espanyol viu en zones vulnerables por excés de nitrats.
  • El milió de senglars que habiten els boscos del territori no suposen superpoblació, més encara si es compara amb els 38 milions de porcs que hi ha en les granges industrials.
  • L’organització ecologista reitera que les veritables amenaces per a la humanitat (i l’economia) són la crisi de biodiversitat i crisi climàtica, on s’haurien de posar tots els esforços de les Administracions.

Amb motiu del brot de pesta porcina africana aparegut a Catalunya, que ha generat una gran alarma en els mitjans de comunicació, Ecologistes en Acció assenyala que s’està posant el focus de manera errònia en la fauna silvestre, en aquest cas en les poblacions de senglars, a causa del suposat “excés de població”. Al mateix temps, denuncia que aquesta situació està justificant mesures de major pressió i sacrificis massius d’aquests mamífers, que són propis dels ecosistemes europeus.

Per a l’organització ecologista, encara que pot estar justificat aplicar mesures de control de senglars en el focus on ha aparegut la PPA per a evitar que la malaltia s’expandeixi entre les poblacions d’animals silvestres i arribi a les granges, aquesta no és una mesura que s’hagi de fer extensiva a altres zones de manera preventiva amb l’excusa que hi ha superpoblació.

Ecologistes en Acció mostra el seu rebuig a la criminalització d’una espècie silvestre com el senglar i declara que no accepta els “arguments condicionats pels interessos econòmics d’un sector productiu, com és el de la ramaderia industrial, que hauria de ser fortament qüestionada per la societat i les Administracions pels seus immensos i greus impactes ambientals i sobre la salut, en lloc de defensar-lo a ultrança com estan fent”.

No existeix la suposada sobrepoblació de senglar. En tot cas, les poblacions s’han recuperat d’uns nivells anormalment baixos de fa un segle i ho han fet acompanyades de l’expansió del seu ecosistema preferit, els boscos. El que sí ha augmentat és el contacte de la fauna silvestre amb la població de les ciutats, a causa del creixement urbà i poblacional, sovint amb una ocupació exagerada del territori (urbanitzacions en plena muntanya, segones residències a la costa i les muntanyes).

Ecologistes en Acció posa el focus en la ramaderia industrial, que mou milers de milions d’euros, però és un exemple inqüestionable d’insostenibilitat. I relata els seus efectes: “Les macrogranges de porcí només poden funcionar a força d’impulsar la desforestació de les selves tropicals del planeta per a la producció dels pinsos (soia, especialment). Al seu torn, són grans consumidores d’una aigua que escasseja en el Mediterrani amb les sequeres cada vegada més recurrents i contaminen les masses d’aigua dolça superficials (rius i llacs) i subterrànies, posant en perill l’accés humà a l’aigua potable. I en últim lloc, ofereixen pocs llocs de treball (a les comarques rurals amb major densitat de macrogranges, aquestes no frenen el despoblament, més aviat l’accentuen), i els que es creen tenen unes condicions laborals duríssimes que sovint porten a situacions de patologies psicològiques severes”.

Aquest és un sector sobredimensionat, que per a l’organització ecologista mostra la vulnerabilitat que genera la dependència d’unes poques grans empreses i que no hauria de finançar-se amb recursos públics: “Les macrogranges, en el seu afany de maximitzar producció, concentren milers d’animals en condicions d’amuntegament, la qual cosa no sols accelera la propagació de malalties, sinó que converteix cada granja en una bomba biològica”.

Laia Serra, portaveu d’Ecologistes en Acció, ha declarat: “Sorprèn que les Administracions no tinguin suficient pressupost per a la conservació dels ecosistemes i espais protegits, ni per a ajudes fermes a les petites empreses agràries en la seva lluita per la supervivència enfront de l’agroindústria, però que habiliten partides no previstes de centenars de milions d’euros quan hi ha una crisi en el sector agrari industrial”.

Jaume Grau, també portaveu de l’organització, ha afegit: “Està amplíssimament documentat que la bona part dels problemes en el sector primari estan vinculats a la crisi ecològica —collites perdudes per sequeres o inundacions derivades del canvi climàtic, desequilibris poblacionals de fauna per la crisi de biodiversitat, malalties contagioses per a animals domèstics o per a humans, la COVID19, sense anar més lluny— per la qual cosa l’esforç per a prevenir i solucionar aquests problemes ha de posar-se en un altre banda”.

Reduir l’impacte humà en el medi i recuperar els equilibris naturals

Ecologistes en Acció aposta por un enfocament de la gestió del medi natural completament diferent de l’actual. Amb l’objectiu de reduir l’impacte humà al medi i recuperar els equilibris naturals en la mesura del possible, estableix les següent mesures:

  • Deixar de criminalitzar a la fauna silvestre i educar sobre les funcions i serveis ecosistèmics.
  • Rebutjar la caça com a forma per a regular les espècies silvestres, ja que crea més problemes i no en resol cap.
  • Protegir el llop, ja que és el millor sistema natural de regulació de les poblacions d’ungulats, tant per la seva depredació directa i com per l’efecte anomenat “ecologia de la por”, que redueix els impactes de la fauna silvestre en zones obertes com els cultius. És imprescindible protegir estrictament de nou al llop i afavorir el seu retorn a tot el territori estatal.
  • Evitar l’alliberament i alimentació suplementaria de senglars en els vedats de caça.
  • Treballar des de tots els estaments perquè la població faci un ús responsable del medi natural: no interferir ni alimentar a la fauna silvestre, no abandonar residus en la natura, no sortir-se dels camins, no portar gossos deslligats en indrets on hi ha fauna silvestre sensible.
  • Millorar la gestió dels residus urbans, impedint que contenidors i papereres estiguin a l’abast de la fauna silvestre.
  • Abandonar els projectes d’urbanització dispersa en zones rurals, i especialment en àrees naturals, que incrementen el contacte entre persones i espècies silvestres.
  • Apostar per minimitzar els conflictes de la fauna silvestre amb l’agricultura (mitjançant tancats elèctrics i feromones de llop, entre altres mesures de protecció de la ramaderia i l’agricultura; i agilitzant els pagaments per pèrdues ramaderes per atacs de llop), i donant suport a la transició cap a l’agroecologia, com la producció de proximitat que contribueix a la sobirania alimentària.
  • En les zones urbanes més denses, com l’àrea metropolitana de Barcelona, usar sistemes incruents de control de la fertilitat com ara les vacunes esterilitzants (tractament inmunocontraceptiu), que ja s’ha provat amb èxit, per a limitar les poblacions de senglars.

Si voleu saber més del tema, hi ha un bon reportatge del 3cat del 2024, anomenat "Porca miseria": https://www.3cat.cat/3cat/porca-miseria/video/6260392/ 

Ja el 2018, Jordi Évole va fer un programa "Salvados" sobre la indústria càrnica d'Espanya: https://www.lasexta.com/programas/salvados/avances/que-hay-detras-de-la-industria-carnica-en-espana-el-programa-stranger-pigs-granjas-mataderos-de-salvados-jordi-evole-en-diez-titulares_201801285a6e405a0cf27229a9a5a575.html

Molts dels treballadors als escorxadors són estrangers que no tenen cap possibilitat de trobar un altre lloc de feina. Hi deu haver bons raons perquè els "nadius" no hi treballen. La major part de la carn s'exporta, la degradació del medi ambient per nitrats es queda als llocs de producció. Hi profiten uns pocs empresaris amb bones connexions polítiques perquè no canvii res d'aquest sistema poc sostenible. 

Jaume Llansó a "La Directa" (10/12/25): 

"La patronal del sector del porc a Catalunya és de les més potents, poc transparent i amb poder. Una activitat a gran escala de poc valor afegit, a diferència dels petits productors que cuiden el que fan. La indústria del porc abasta vuit milions d’exemplars, una gran maquinària de generació de purins i d’exportació de carn cap a països que no volen les granges al seu territori. Som la fàbrica del porc de mitja Europa i de països com la Xina, amb elevats índexs de precarietat laboral. Ben coneguda és l’afectació de fonts i aqüífers a comarques senceres com Osona i el Lluçanès. Potser tocaria una seriosa reconversió del sector cap a un producte menys massificat, de més qualitat i no de màxima rendibilitat empresarial, contràriament al model imposat des de fa dècades. Catalunya va passar de tenir 2.600.000 porcs i 21.000 explotacions l’any 1982, als 8.200.000 porcs i unes 4.000 explotacions l’any 2020, segons dades de l’Idescat. La tendència del model és clara, reducció de la petita producció que posa cura en la qualitat, apostant per la concentració empresarial de grans grups econòmics i pels fons d’inversió."