Vídeo amb Marina Capdevila a l'Instagram de 324.cat

 L'enllaç: https://www.instagram.com/p/CRjusMjiPl4/

Aitor Sánchez, "Tu dieta puede salvar el planeta"

 

Aitor Sánchez, Tu dieta puede salvar el planeta, 2021, 288 p.

Trobeu més informació a la web de la editorial.

"És més eficient consumir proteïna vegetal dels llegums que alimentar durant mesos un animal perquè t'alimenti a tu." (Aitor Sánchez)

Sánchez també escriu el blog de nutrició Mi dieta cojea.

Trobareu més informació sobre el problema de menjar carn en aquest post.

Ecologistas en acción tracta la ganaderia industrial aquí.

FONT: entrevista "La Contra" de La Vanguardia, 19/6/2021, p. 56 [edició en paper]

Nou estudi sobre despoblament rural - també al Priorat

La notícia  ve, d'entre molts altres mitjans, de Reus Digital: "Un estudi constata que hi ha municipis del Priorat en situació crítica de despoblament".

El resum de l'estudi en pdf es pot trobar, a través de la pàgina de l'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), aquí.

L'estudi sencer es pot trobar aquí.

Entre els "200 municipis situats a la part més baixa dels indicadors de dinamisme" hi surten Pradell de la Teixeta, Margalef, La Figuera, Bellmunt del Priorat, Poboleda, Gratallops, Ulldemolins, Cabacés, Els Guiamets, Torroja del Priorat, El Masroig, Capçanes, Porrera (pàg. 61 i següents); vol dir, més de la meitat de tots els pobles del Priorat. 

Entre els "15 sistemes urbans situats a la part més baixa dels indicadors de dinamisme" hi surt també Falset (p. 71).

La situació a la Ribera d'Ebre o la Terra Alta és molt semblant...

Salveu el planeta menjant menys carn, i no amplieu aeroports!

Aquest blogger pensa que no té sentit "reactivar l'economia" amb mesures que acceleren el canvi climàtic i posen en risc el futur de tots, com ara l'ampliació de l'aeroport de Barcelona que s'està reclamant aquests dies.

En el context de mesures contra el canvi climàtic es parla (massa) poc de l'agricultura convencional i especialment del consum de carn i làctics.

Un llibre important que ja va sortir al 2019:

Més informació sobre el llibre es troba a la pàgina de l'editorial.

Algunes cites del llibre:

Globalment, per alimentar el bestiar, l'ésser humà explota el 59 % de tota la terra capaç de donar collites. (destacats pel blogger)

Una tercera part de l'aigua dolça [consumida] ... es destina al bestiar, mentre que les llars tan sols en consumeixen una trentena part.

El 70 % dels antibiòtics [fabricats al món]... es donen al bestiar, ... redueix l'efectivitat per tractar... les persones.

El 60 % de tots els mamífers de la Terra són animals que es crien per la indústria de l'alimentació.

Hi ha prop de 30 animals de ramaderia per cada ésser humà del planeta. [pàg. 105]

La gent que fa dietes amb un alt contingut de proteïna animal tenen el quàdruple de probabilitats de morir de càncer que els que fan dietes amb baix contingut de proteïna animal. [p. 111]

El metà i l'òxid de dinitrogen són el segon i el tercer gas amb efecte d'hivernacle més abundants a l'atmosfera. La ramaderia intensiva és responsable del 37 % de les emissions de metà antropocèniques i del 65 % de les emissions d'òxid de dinitrogen antropocèniques. [pp. 115-6]

Prop del 80 % de la deforestació [dels boscos (salvatges) al món] es fa per obtenir terres per a pastures i per a conreus per al bestiar. [p. 122]

La ramaderia intensiva és responsable del 91 % de la deforestació de l'Amazònia. [p. 123]

El bestiar és la principal font d'emissions de metà.

Segons la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, si les vaques fossin un país, ocuparien el tercer lloc quant a emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, després de la Xina i els Estats Units. [p. 125]

No sabem del cert si la ramaderia intensiva és una causa principal del canvi climàtic o si és la principal causa del canvi climàtic. [p. 128]

Les quatre coses amb més repercussió que pot fer un individual per poder aturar el canvi climàtic són fer una dieta basada en els vegetals, evitar viatjar amb avió, viure sense cotxe i tenir menys fills. [p. 131]

Tota aquesta informació ve del capítol II, el més interessant dels cinc que hi ha, i està àmpliament documentada en un apartat de notes al final del llibre. 

Avui fa 35 anys: la catàstrofe nuclear de Txernòbil

(c) Ecologistas en acción

 TV3 la recorda aquí.

Aquest bloguaire ho troba estrany que la gent del Priorat estigui tan tranquil·la amb dos reactors nuclears a poc més de 20 km de distància (per línia recta): Ascó i Vandellós II. Per altra banda, (avant-) projectes d'energies renovables encenen debats "ferotges" (admetem que el paisatge s'ha de preservar, però realment cada racó del territori?), i es veuen poques cases amb plaques solars... 

Ecologistes en acció ofereix una sèrie d'articles sobre Vandellós, i Ascó. I també recorda Txernòbil.

"Fair fashion" vs. "fast fashion" (com vestir de manera sostenible)

Buscant al Google amb frases com ara "moda sostenible" o "fast fashion", trobareu uns quants vídeos que expliquen quines problemes hi ha amb els productes barats de marques com ara "H&M", "Primark", totes de l'imperi Inditex (Zara, Bershka, Stradivarius, ...), Amazon, etc. Bàsicament els productors exploten el medi ambient i les treballadores sense miraments; normalment no activament, sinó perquè no controlen les cadenes de producció i les condicions de treball a les empreses subcontractades pels seus proveïdors directes.

La moda sostenible ("fair fashion") procura de minimitzar l'impacte mediambiental de la producció i vigila que les treballadores del sector tèxtil puguin viure dels seus ingressos. Naturalment, els productes són més cars, però també duren més, vol dir que no s'ha de renovar la guarda-roba amb tanta freqüència.

Aquestes dues llistes donen més informació sobre marques d'Espanya de moda sostenible:

Marcas de moda sostenible y ecológica en España

Guía de tiendas y marcas y tiendas sostenibles

Més informació sobre el problema "fast fashion" la trobareu aquí:

Fashion Revolution (en castellà)

Encara millor que comprar moda sostenible és no comprar res de nou si no es absolutament necessari.

Cadenes de subministrament i perquè són importants

Una comissió del Parlament Europeu està elaborant una nova directiva sobre les obligacions de les empreses que volen vendre dins de la Unió. La idea és que les empreses hauran de publicar les seves cadenes de subministrament i vigilar sobre els estàndards de treball, mediambientals, etc.

Això afectarà especialment la indústria de la moda que fins ara s'ha basat en un model poc sostenible: Les matèries primes, com ara el cotó, es compren al lloc on són més barates, sense vigilar sobre l'impacte al medi ambient. El fil es produeix en un altre lloc amb costos laborals baixos, el teixit probablement en un altre lloc. El producte, com ara una samarreta, encara en un altre lloc, i potser viatja encara més per ser tenyit, abans de viatjar al paisos desenvolupats on es ven. 

Només així grans cadenes com ara Primark, H&M o les botigues del món Inditex (Zara, Bershka, ...) poden vendre els seus productes tan barats.

La campanya per la "roba neta" té molta més informació detallada, i la possibilitat de firmar una consulta pública.

La nota de premsa del Parlament Europeu (27/01/21): en anglès, francès o alemany. Les conclusions del Consell de la UE (01/12/21) sobre el tema hi són en castellà.

Un article sobre la importància d'una regulació de les cadenes de subministrament de la revista Cuadernos de las Relaciones Laborales (2019) de la Universidad Complutense de Madrid. 

Científics demanen més coordinació i més restriccions (enllaç a "El Periòdico")

Un manifest que es va publicar ja el dia 18/12 i que va totalment en contra de la recent passivitat de la Generalitat... 

https://www.elperiodico.cat/ca/sanitat/20201219/300-cientiacutefics-demanen-estrategravegia-europea-11411545

L'original del manifest a la revista The Lancet: https://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736(20)32625-8/fulltext

 

Catalunya (29/12/20):
Nivell de risc: Extrem
Casos Total: 346.643
Nous Casos: 5.650
Diagnosticats últimas 24 hores: 563
Incidència Acumulada (IA) 14 dies: 321,75
IA 7 dies: 161,25
Morts: 8.649
Increment: 41
Morts últims 7 dies: 27

FONT: https://www.rtve.es/noticias/20201228/mapa-del-coronavirus-espana/2004681.shtml

 

 

 

Morir de Covid-19 o de fumar

Fins avui, 26/07/2020, oficialment han mort més de 28.000 persones a causa de la Covid-19 a Espanya.

Actualment, sembla que la malaltia estigui sota control i causi pocs morts en comparació amb l'inici de la pandèmia.

Cada any a Espanya moren al voltant de 56.000 persones a causa de fumar; el doble de la xifra del Covid-19 i sense que això provoqui una gran preocupació...

Fumar causa càncers de tot tipus:

"Els danys causats directament pel tabaquisme afecten principalment les persones fumadores, una quarta part de les quals morirà durant la seva vida activa, i haurà perdut entre vint o vint-i-cinc anys de vida." (Unitat de Tabaquisme, H. Vall d'Hebron)

Fonts: RTVE, Consalud, Hospital Vall d'Hebron, CDC

La història recent del celler Perinet, explicada pel diari "Ara" (enllaç a l'article, 23/11/19)

L'article "El celler de Joan Manuel Serrat reneix" d'Elisabet Escriche es troba aquí.

Guia per deixar de fumar (enllaç al diari "Ara")

El diari Ara ofereix una "guia interactiva per deixar de fumar" aquí.

Vegeu també la campanya de la Generalitat amb Ricky Rubio a agunta.cat

#aguantasensefumar

La "llista Parker" del 2019 de vins catalans [enllaç a "elmon.cat", 02/09/2019]

"Va de vi" ofereix la llista completa a la seva pàgina web. També aquí va guanyar "Les Manyes 2016" del celler Terroir al límit (com ja ho va fer a la guia Peñín)...

El vi "Les Manyes 2016" (Terroir al límit) amb 99 punts a la "Guía Peñín 2020"

La notícia ve de Reus Digital (23/07/2019). Una ampolla us costarà al voltant de 190,- EUR (en línia), potser ara més amb la nova distinció...

Més informació (en anglès) sobre el celler Terroir al límit la trobareu a la pàgina oficial.

A l'article també surt el 1902 Centenary Carignan 2015 (98 p.), del celler Mas Doix.

Entrevista amb Carlos Brull a reusdigital (22/07/19)

L'enllaç aquí.

50 anys d'Apollo 11 en català (del Museu d'Història de Catalunya)

LA CURSA ESPACIAL

El 16 de juliol de 1969, avui fa 50 anys, Neil Armstrong, Edwin Aldrin i Michael Collins van enlairar-se cap al cel a bord de la nau Apollo 11, el programa espacial estatunidenc que havia d'enviar l'home a la lluna. En aquell moment, bona part de la humanitat va contenir l’alè. Feia dotze anys que d'alguna manera o altra tothom estava al cas de la cursa que desenvolupaven els Estats Units i la Unió Soviètica a l'espai. Durant nou dies, desenes de milions de persones seguirien la retransmissió televisiva de la missió -esdevenint una de les més vistes de la història. Ningú es volia perdre el moment, en directe, en què la primera persona posaria un peu a la superfície lunar.

Els antecedents Des de feia segles, la humanitat havia somiat amb la construcció d’enginys que li permetessin viatjar a la Lluna i més enllà. Més> Inici de la cursa El 4 d’octubre de 1957, la Unió Soviètica va aconseguir situar per primer cop a l’òrbita terrestre un objecte construït per l’home: el satèl·lit Spútnik 1. Més>

Objectiu: la Lluna El 25 de maig de 1961, un mes i mig després de la gesta del cosmonauta soviètic Yuri Gagarin, John Fitzgerald Kennedy pronunciava un discurs que faria història. Més> La missió Apollo 11 Just abans de posar els peus sobre la superfície lunar, Armstrong pronunciava la famosa frase “Un petit pas per a un home, però un gran salt per a la humanitat”. Més>

Exposició en línia ›

Si vols apropar als més joves aquest moment crucial de la humanitat, pren nota:

PLANETARI FAMILIAR:

MISSIÓ ESPACIAL APOLLO 11

Dissabte, 20 de juliol

4 sessions: a les 12, 13, 17 i 18h

2€/persona

Més informació>

Inscriu-te per correu electrònic a mhcvisites.cultura@gencat.cat o al telèfon 93 225 42 44

Informació interactiva del diari ARA també.

14 de juliol 2019: "Mulla't" al Priorat

Més informació a la pàgina oficial de la Fundació Esclerosi Múltiple.

Les piscines participants es troben al mapa, entre elles Bellmunt, La Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella, Falset, La Figuera, Els Guiamets, El Masroig, La Morera, Poboleda, Pradell, La Torre de Fontaubella, Torroja, La Vilella Baixa.

"Formiga de vellut" del celler Clos Galena, vi Nobel (enllaç al diari "Ara", 19/05/2019)

L'article sobre l'èxit sensacional d'un vi del Priorat ve del diari Ara.

Més informació sobre el productor, Clos Galena, a la seva pàgina web oficial.

"Els noms de la terra" de la DOQ Priorat (enllaç al "Diari de Tarragona")

La notícia ve del Diari de Tarragona, 17/05/2019. O de reusdigital.cat.

+ info del Consell Regulardor de la DOQ Priorat.

El Priorat, part de la "Catalunya buida" ("Ara", 05/05/19)

Alguns pobles del Priorat ja tenen més pensionistes que gent cotitzant a la seguretat social...

Més informació la trobareu en un article amb mapa interactiu del diari Ara, datat 05/05/2019.

Reus Digital proposa "una escapada a Ulldemolins"

El breu article de Marc Busquets del 17/02/19 es troba aquí.

Tarragona envelleix ("Diari de Tarragona", 15/12/18)

L'article, en castellà, però molt interessant, ve del Diari de Tarragona.

Per saber més sobre l'evolució de la població del Priorat, podeu trobar les xifres a l'Idescat.

S'hauria de preguntar com garantir cap al futur la sostenibilitat dels pobles petits, de les escoles, del sistema de pensions...

Una xerrada sobre el càncer de pulmó (enllaç al vídeo)

La Vanguardia ofereix el vídeo d'una conversació entre Ricky Rubio, Eduardo Mendoza i el Dr. Santiago Viteri que es va fer amb motiu del dia internacional contra el càncer de pulmó.

"... el més important en la prevenció d'aquesta malaltia seria difondre el missatge que els que no fumen no comencin", aconsella Eduardo Mendoza.

El càncer de pulmó és un dels que causa més morts al món. "A Espanya l'any passat [2017] es van detectar 28.000 casos", recorda Santiago Viteri.

FONT: La Vanguardia, 17/11/2018, p. 30 [edició impresa]

Els millors llibres sobre vi (en anglès) del 2018

L'article ve del New York Times (29/11/18).

"Si vols salvar el planeta, menja menys carn!!!"

L'article ve del diari ARA del 08/12/2018.

Altres ho veuen diferent, El País del 12/12/18.


Actualització (26/10/19):




Jonathan Safran Foer ha escrit tot un llibre sobre el tema, Podem salvar el món abans de sopar, 2019.

Més informació la trobareu a la font. I en aquest post més recent.

FONT: Ara Llibres

Capçanes, 08/12/18: fira d'artesania i gastronomia local

Més informació dona aquest article de Reus Digital.
O l'agenda Priorat o l'ajuntament.