https://www.reusdigital.cat/opinio/24630/es-busquen-salaris-dignes
Sara Gonzáles, "Es busquen salaris dignes", Reus Digital, 25/05/22
el blog d'un aficionat
https://www.reusdigital.cat/opinio/24630/es-busquen-salaris-dignes
Sara Gonzáles, "Es busquen salaris dignes", Reus Digital, 25/05/22
Ja des de l'inici de l'any, hem notat molt l'encariment de la cistella de compra. Us dono aquí alguns exemples (comparant tiquets dels mesos de novembre i desembre de 2021 amb els de febrer i març de 2022). És una mirada totalment subjectiva i sense ponderar la importància de cada article, però crec que representativa. (Més important són les pujades dels carburants (cotxe, calefacció) i de la llum.)
2021 2022 canvi
Ca Nesta (Falset)
vi de la Serra d'Almos (2 l) 3,20 3,50 + 9,4 %
llonganissa de Cal Centro estimat + 5-10 %
Forn de pa (Falset)
pa de pages 1,70 1,90 + 11,8 %
Lidl (Reus)
mocadors Floralys 1,19 1,29 + 8,4 %
muesli Choco 1,55 1,69 + 9 %
cafè ecològico 1,99 2,29 + 15 %
llet semi 0,63 0,68 + 7,9 %
cigrons 0,65 0,79 + 21,5 %
galetes digestiu civada 0,99 1,09 + 10,1 %
pasta Penne rigate 0,75 0,85 + 13,3 %
Mercadona (Reus)
pa de pagès 1,10 1,20 + 9,1 %
llet semi pack 6 3,66 4,08 + 11,5 %
mongetes congelades 1,05 1,30 + 23,8 %
hamburgueses vedella 3,61 3,98 + 10,2 %
cacao en pols (850 g) 2,15 2,45 + 14 %
ketchup light 1,00 1,10 + 10 %
formatge Gouda talls 1,60 1,85 + 15,6 %
crema de cacau 1,50 1,60 + 6,7 %
suc de taronja 1 l 0,55 0,61 + 10,9 %
flam vainilla 0,60 0,70 + 16,6 %
paper de vàter 3,95 4,30 + 8,9 %
En dos casos, els supermercats han reduït el volum dels envasos: cacauets del Lidl de 250 a 200 g; cacao en pols del Mercadona d'un kg a 850 g (ja al 2021). Lidl ja havia pujat el preu de les hamburgueses vegetals d'un 10% abans del novembre (d' 1,99 a 2,19 €).
Els efectes de la guerra d'Ucraïna i de les sancions a Rússia (pujades importants en els carburants i tot tipus de gra, oli de girasol) no hi són, encara vindran!
En canvi, no he notat canvis importants amb la fruita (de pròximitat, Lleida) i verdura.
Feu servir el gra per alimentar persones i no bestiar! Mengeu menys carn per la salut del planeta, del vostre moneder i de la vostra salut!
El Diari de Tarragona ofereix un article del dia 04/03/22 (en castellà).
El 5/2/22 el Diari de Tarragona va publicar una entrevista llarga i força interessant amb l'economista Mar Reguant (Súria, Bages, 1984; MIT) en el qual va pronunciar moltes veritats sobre el canvi climàtic i les mesures que calen per aturar-lo: "Lo más verde que podemos hacer es no consumir tanto."
Alguns extractes:
¿Una nueva tasa no gravaría de nuevo a las pymes y actividades que ahora ya tienen dificultades con el precio de la energía?
En el contexto actual es difícil incrementar los impuestos, pero tarde o temprano tenemos que cambiar el modelo y no saldrá gratis y todos saldremos perjudicados. No podemos seguir haciendo lo que estamos haciendo ahora. Los gobiernos y Europa nos hablan de que esto serán flors i violes y que todo el mundo estará contento, pero no. Será muy duro, pero aún lo será más que no hagamos nada al respecto. A nivel político a nadie le interesa decir «tienes que aguantarte porque no quiero que dejes un tierra completamente devastada». Si en mi día a día no me afecta, que lo aguante el siguiente.
¿Le preocupa?
Me preocupa que a la gente le peligre la vida, pero que tenga que cambiar cómo hace las cosas y que consuma menos combustible o que deje el coche, esto me importa cero. Me preocupa que la gente no pueda comer y que esté en riesgo por culpa del calor y que no tiene forma de protegerse. Que tengamos que aguantarnos, caminar más, cerrar las ventanas mientras se está utilizando la calefacción o no ir con manga corta y calzoncillos en invierno, todo esto me preocupa cero. La gente realmente debe entender que hay que cambiar cómo hacemos las cosas y que estaremos más incómodos durante algunos años.
¿Debemos asumirlo?
Es lo que hay. Qué en lugar de tener tres coches tan solo tengas uno, me hace feliz.
Esto supone menos consumo y por tanto la economía se resentirá.
Es lo que hay.
[...]
Las renovables son el futuro pero nadie quiere un parque cerca de casa. ¿Por qué hay esta connotación negativa?
Me ilusiona enormemente cuando veo placas y molinos, pero entiendo que hay gente que lo perciba así porque la visión dentro del territorio parece artificial. Deberíamos aceptar que con el cambio climático y las emisiones de gas y de petróleo también estamos impactando en el territorio. Nos está cambiando el clima y la vegetación, mientras los incendios cada vez son más virulentos. Está claro que hay un impacto, pero prefiero que haya algo que no suponga esta devastación a largo plazo, que sea sencillamente visual, que un impacto que si nos ponemos en plan extremo puede hacer que peligre la vida en la tierra.
¿Hay la sensación de que uno de forma individual no puede cambiar nada?
Es un discurso muy cómodo, especialmente para la gente que consumimos más que la persona media. Es muy fácil decir que no puedo hacer nada de forma individual para reducir las emisiones, cuando cualquier persona mínimamente acomodada podría reducirlas a la mitad ¿Sería una incomodidad enorme? No, simplemente sería repensar un poco cómo hacemos las cosas, la dieta y los viajes. A lo mejor son cosas que no nos gustan, pero si lo hacemos todos a la vez sería un gran impacto. Soy fan de pequeñas acciones que sean replicables. Tanto en lo que consumimos como con el despliegue de las renovables podemos tener más impacto de lo que pensamos.
Toni Orensanz, Com vas perdre el braç, Balchowsky?, 2022, 448 p. - no ficció
FONT: Reus Digital (02/02/22); Diari de Tarragona (03/02/22); Columna (Grup 62, editorial)
Divendres, 26/11/21, se celebrarà el Buy Nothing Day [Dia de no comprar res] en protesta del consumisme de bojos del Black Friday que ve després de Thanksgiving [Dia d'acció de gràcia].
La Viquipèdia l'explica en català. El diario Público en castellà (del 2016).
TV3 demana prudència amb les "gangues" del Black Friday.
Aquest blogger us recomanaria un reflexió sobre el minimalisme com a bona forma de viure, consumint només l'estrictament necessari. I si voleu fer una "acció de gràcia" amb els diners estalviats, Càritas, Metges sense fronteres, i altres ONG us agradaran.
L'article sobre un nou celler a la Vilella Baixa es troba aquí.
L'enllaç: https://www.instagram.com/p/CRjusMjiPl4/
Aquest blog té un altre article sobre Marina Capdevila, artista originària de Falset.
Aitor Sánchez, Tu dieta puede salvar el planeta, 2021, 288 p.
Trobeu més informació a la web de la editorial.
"És més eficient consumir proteïna vegetal dels llegums que alimentar durant mesos un animal perquè t'alimenti a tu." (Aitor Sánchez)
Sánchez també escriu el blog de nutrició Mi dieta cojea.
Trobareu més informació sobre el problema de menjar carn en aquest post.
Ecologistas en acción tracta la ganaderia industrial aquí.
FONT: entrevista "La Contra" de La Vanguardia, 19/6/2021, p. 56 [edició en paper]
La notícia ve, d'entre molts altres mitjans, de Reus Digital: "Un estudi constata que hi ha municipis del Priorat en situació crítica de despoblament".
El resum de l'estudi en pdf es pot trobar, a través de la pàgina de l'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), aquí.
L'estudi sencer es pot trobar aquí.
Entre els "200 municipis situats a la part més baixa dels indicadors de dinamisme" hi surten Pradell de la Teixeta, Margalef, La Figuera, Bellmunt del Priorat, Poboleda, Gratallops, Ulldemolins, Cabacés, Els Guiamets, Torroja del Priorat, El Masroig, Capçanes, Porrera (pàg. 61 i següents); vol dir, més de la meitat de tots els pobles del Priorat.
Entre els "15 sistemes urbans situats a la part més baixa dels indicadors de dinamisme" hi surt també Falset (p. 71).
La situació a la Ribera d'Ebre o la Terra Alta és molt semblant...
Aquest blogger pensa que no té sentit "reactivar l'economia" amb mesures que acceleren el canvi climàtic i posen en risc el futur de tots, com ara l'ampliació de l'aeroport de Barcelona que s'està reclamant aquests dies.
En el context de mesures contra el canvi climàtic es parla (massa) poc de l'agricultura convencional i especialment del consum de carn i làctics.
Un llibre important que ja va sortir al 2019:
Algunes cites del llibre:
Globalment, per alimentar el bestiar, l'ésser humà explota el 59 % de tota la terra capaç de donar collites. (destacats pel blogger)
Una tercera part de l'aigua dolça [consumida] ... es destina al bestiar, mentre que les llars tan sols en consumeixen una trentena part.
El 70 % dels antibiòtics [fabricats al món]... es donen al bestiar, ... redueix l'efectivitat per tractar... les persones.
El 60 % de tots els mamífers de la Terra són animals que es crien per la indústria de l'alimentació.
Hi ha prop de 30 animals de ramaderia per cada ésser humà del planeta. [pàg. 105]
La gent que fa dietes amb un alt contingut de proteïna animal tenen el quàdruple de probabilitats de morir de càncer que els que fan dietes amb baix contingut de proteïna animal. [p. 111]
El metà i l'òxid de dinitrogen són el segon i el tercer gas amb efecte d'hivernacle més abundants a l'atmosfera. La ramaderia intensiva és responsable del 37 % de les emissions de metà antropocèniques i del 65 % de les emissions d'òxid de dinitrogen antropocèniques. [pp. 115-6]
Prop del 80 % de la deforestació [dels boscos (salvatges) al món] es fa per obtenir terres per a pastures i per a conreus per al bestiar. [p. 122]
La ramaderia intensiva és responsable del 91 % de la deforestació de l'Amazònia. [p. 123]
El bestiar és la principal font d'emissions de metà.
Segons la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, si les vaques fossin un país, ocuparien el tercer lloc quant a emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, després de la Xina i els Estats Units. [p. 125]
No sabem del cert si la ramaderia intensiva és una causa principal del canvi climàtic o si és la principal causa del canvi climàtic. [p. 128]
Les quatre coses amb més repercussió que pot fer un individual per poder aturar el canvi climàtic són fer una dieta basada en els vegetals, evitar viatjar amb avió, viure sense cotxe i tenir menys fills. [p. 131]
Tota aquesta informació ve del capítol II, el més interessant dels cinc que hi ha, i està àmpliament documentada en un apartat de notes al final del llibre.
I si busqueu arguments en contra de l'ampliació de l'aeroport: elcritic.cat
![]() |
(c) Ecologistas en acción |
TV3 la recorda aquí.
Aquest bloguaire ho troba estrany que la gent del Priorat estigui tan tranquil·la amb dos reactors nuclears a poc més de 20 km de distància (per línia recta): Ascó i Vandellós II. Per altra banda, (avant-) projectes d'energies renovables encenen debats "ferotges" (admetem que el paisatge s'ha de preservar, però realment cada racó del territori?), i es veuen poques cases amb plaques solars...
Ecologistes en acció ofereix una sèrie d'articles sobre Vandellós, i Ascó. I també recorda Txernòbil.
Buscant al Google amb frases com ara "moda sostenible" o "fast fashion", trobareu uns quants vídeos que expliquen quines problemes hi ha amb els productes barats de marques com ara "H&M", "Primark", totes de l'imperi Inditex (Zara, Bershka, Stradivarius, ...), Amazon, etc. Bàsicament els productors exploten el medi ambient i les treballadores sense miraments; normalment no activament, sinó perquè no controlen les cadenes de producció i les condicions de treball a les empreses subcontractades pels seus proveïdors directes.
La moda sostenible ("fair fashion") procura de minimitzar l'impacte mediambiental de la producció i vigila que les treballadores del sector tèxtil puguin viure dels seus ingressos. Naturalment, els productes són més cars, però també duren més, vol dir que no s'ha de renovar la guarda-roba amb tanta freqüència.
Aquestes dues llistes donen més informació sobre marques d'Espanya de moda sostenible:
Marcas de moda sostenible y ecológica en España
Guía de tiendas y marcas y tiendas sostenibles
Més informació sobre el problema "fast fashion" la trobareu aquí:
Fashion Revolution (en castellà)
i també a elcritic.cat (des. 2021, en català): "Per qué cal canviar com vestim per salvar el planeta"
Algunes marques catalanes:
Saüc (texans de pròximitat, comencen la venda online)
Pam a pam (economia solidària)
Encara millor que comprar moda sostenible és no comprar res de nou (sinó de segona mà) si no es absolutament necessari.
Una comissió del Parlament Europeu està elaborant una nova directiva sobre les obligacions de les empreses que volen vendre dins de la Unió. La idea és que les empreses hauran de publicar les seves cadenes de subministrament i vigilar sobre els estàndards de treball, mediambientals, etc.
Això afectarà especialment la indústria de la moda que fins ara s'ha basat en un model poc sostenible: Les matèries primes, com ara el cotó, es compren al lloc on són més barates, sense vigilar sobre l'impacte al medi ambient. El fil es produeix en un altre lloc amb costos laborals baixos, el teixit probablement en un altre lloc. El producte, com ara una samarreta, encara en un altre lloc, i potser viatja encara més per ser tenyit, abans de viatjar al paisos desenvolupats on es ven.
Només així grans cadenes com ara Primark, H&M o les botigues del món Inditex (Zara, Bershka, ...) poden vendre els seus productes tan barats.
La campanya per la "roba neta" té molta més informació detallada, i la possibilitat de firmar una consulta pública.
La nota de premsa del Parlament Europeu (27/01/21): en anglès, francès o alemany. Les conclusions del Consell de la UE (01/12/21) sobre el tema hi són en castellà.
Un article sobre la importància d'una regulació de les cadenes de subministrament de la revista Cuadernos de las Relaciones Laborales (2019) de la Universidad Complutense de Madrid.
Un manifest que es va publicar ja el dia 18/12 i que va totalment en contra de la recent passivitat de la Generalitat...
https://www.elperiodico.cat/ca/sanitat/20201219/300-cientiacutefics-demanen-estrategravegia-europea-11411545
L'original del manifest a la revista The Lancet: https://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736(20)32625-8/fulltext
Catalunya (29/12/20):
Nivell de risc: Extrem
Casos Total: 346.643
Nous Casos: 5.650
Diagnosticats últimas 24 hores: 563
Incidència Acumulada (IA) 14 dies: 321,75
IA 7 dies: 161,25
Morts: 8.649
Increment: 41
Morts últims 7 dies: 27
FONT: https://www.rtve.es/noticias/20201228/mapa-del-coronavirus-espana/2004681.shtml