"Les Sorts" del Celler Masroig com el millor vi negre del món (enllaços a Reus Digital)

Sobre el vi premiat, Les Sorts Vinyes Velles 2020, del Celler Masroig aquest article del 27 de juny de 2025.

I sobre el primer vi sense alcohol del mateix celler, Macabeu Zero, aquest del dia 16. 

Marçà a "Reus Digital" (22-6-25, enllaços)

L'article surt aquí: https://reusdigital.cat/noticies/territori/marca-un-tresor-al-cor-del-priorat

Per més informació (turística):  https://www.turismepriorat.org/ca/comarca/municipis/marca

31 de maig: Dia Mundial sense Tabac (enllaços)

La Generalitat en té més informació:

https://salutpublica.gencat.cat/ca/detalls/Article/sense-tabac-2025

i ofereix també l'enllaç directe a l'últim "30 minuts" sobre el tema: 

https://www.3cat.cat/3cat/el-nou-tabaquisme/video/6341826/ 

El problema de la publicitat

Per lluitar contra el canvi climàtic, s'hauria de reduir el consum en general, especialment en les coses que no necessitem per viure.

La publicitat, a la qual ens exposem cada vegada que obrim un diari, posem la tele (fins i tot la pública i en programes adreçades a infants), o entrem a les xarxes socials, ens vol animar a consumir més. L'argumentació se centra en les nostres emocions. La promesa és que ens sentirem millor quan consumim el producte que venen. 

El problema de les productes que venen és que en la gran majoria dels casos, o son perjudicials per a la nostra salut (o per les persones que hi treballen), o acceleren l'escalfament del planeta, o les dues coses alhora.

Alguns exemples: 

El menjar que ens ofereixen a la publicitat de la tele normalment és altament processat i poc nutritiu (menjar ràpid, snacks, etc.). Un consum habitual pot portar la hipertensió, l'obesitat, etc.. El servei que ens ho ha de portar a casa explota els seus treballadors ("riders", e.g. Über eats). Els ingredients probablement venen de l'agricultura intensíva que perjudica la terra, els animals i les persones que hi treballen. En general no ofereixen opcions vegetarianes o veganes.

Els cotxes que ens ofereixen són massa grans per a les nostres necessitats, especialment els SUVs. Els preus dels SUVs inclouen +/- 2.000 €/unitat per la seva publicitat. Gasten massa en material de producció, en espai públic per aparcar i en combustible. Necessitem una bona xarxa de transport públic i cotxes elèctrics petits i assequibles. 

Els viatges que ens ofereixen són amb avió i/o amb creuer. Anar de creuer és la manera de transport més perjudicant per al medi ambient que hi ha, seguit de volar. Si es vol reduir les emissions de CO2 i de metà, s'haurien de prohibir els creuers i reduir els vols al mínim (mitjançant taxes al kerosè, taxes a l'ús de l'aeroport, etc.). En el turisme en general s'haurien d'apujar els sous del personal perquè sigui una feina digna i no d'explotació.

Molts dels productes de cosmètica que ens ofereixen porten microplàstics.

I així es podria continuar.

Tal com en el passat s'ha anat reduïnt i fins i tot prohibint la publicitat de productes perjudicials per a la salut humana (tabac, alcohol), s'hauria de prohibir la publicitat per a productes i serveis que acceleren el canvi climàtic. Algunes ciutat dels Països Baixos ja han començat prohibint la publicitat per a SUVs i vols. A França a algunes ciutats s'estan desmantellant les pantalles publicitàries. A qué esperem?

L'OMS exigeix l'etiquetatge advertint dels riscos de càncer del consum d'alcohol (enllaç a ElNacional.cat)

Molts mitjans, com ara La Vanguardia, van donar la notícia, però amagada dins del diari en una columna petita. Beure alcohol té els seus riscos, cada any en moren millions de persones, i s'ha d'advertir el públic consumidor.

La notícia ve d' elnacional.cat, però es troba en molts llocs ("OMS alcohol" a google.com).

La natura, en risc (enllaç a 3cat)

La pàgina de notícies informa sobre dos nous estudis. Les conclusions són les de sempre: hem de canviar el nostre estil de vida, basicament reduir el consum de tot, sobretot de les coses que ens posen malalts o destrueixen l'entorn.

El turisme com a motor del canvi climàtic (enllaç a "La Vanguardia", 10/12/24)

La Vanguardia explica en un article els resultats d'un estudi publicat a Nature Commons sobre el turisme com a motor de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. [En castellà trobat sense mur de pagament.]

Alguns extractes:

"las emisiones de gases que genera el turismo aumentan al doble de velocidad que la del resto de la economía global"

"solo 20 países son responsables de tres cuartas partes a la huella de carbono turística, con Estados Unidos, China y la India a la cabeza" [Espanya lloc 19]

"“Lo que no se entiende es que las compañías [aérias] no paguen una tasa por generar CO2 como si lo hacemos al cargar el depósito del coche”, denuncia [el científico Javier Benayas, que investiga sobre impactos del turismo a nivel global]"

"“Es verdad que poner tasas perjudica a quienes menos tienen, pero los costes ambientales deben incorporarse; tampoco se debería promover ese turismo que requiere de vuelos para muy pocos días. Sin embargo, lo que hacemos es ampliar aeropuertos y puertos. Menos en un país como el nuestro donde los impactos del cambio climático son ya tremendos, incluso en las zonas turísticas, donde cada año de destrozan paseos marítimos. Pero no hay una solución fácil”, reconoce el experto, catedrático en la Universidad Autónoma de Madrid."

Si us interessen altres posts crítics sobre el turisme, n'hi ha de juliol 2024, setembre 2024, abril 2023, novembre 2021.

Una altra entrevista important i interessant amb Mar Reguant (enllaç a 3/24)

L'entrevista amb l'economista Mar Reguant (Súria, Bages, 1984) sobre la crisi climàtica, els perills d'una transisicó lenta i la responsabilitat dels polítics es troba a 324.cat.

L'any 2022 ja vam enllaçar una entrevista al Diari de Tarragona.

"Ànima de Cal Pagès 2019" millor vi català 2024 (enllaç a "Diari de Tarragona")

"Otro de los vinos protagonistas en el transcurso de la gala de la decimosegunda edición de los Premis Vinari fue Ànima de Cal Pagès 2019 del Celler l’Antic Magatzem de Porrera (DOQ Priorat) que se alzó con el premio Vinari al Mejor Vino Catalán 2024."

Tot l'article es troba aquí.

Més informació sobre el celler aquí.

L'aniversari de Cellers Scala Dei al "Diari de Tarragona"

Trobeu un bon article divulgatiu sobre la història de Cellers Scala Dei al Diari de Tarragona (20/09/2024). L'enllaç per visitar el celler (amb un vídeo molt bonic): https://cellersdescaladei.com/ca/

Si voleu començar a viure millor, mengeu menys carn!

Segons el programa "InSOStenibles" de Catalunya Ràdio, el 30% de la petjada ecològica dels europeus ve de l'alimentació. Es calcula que el 60% de la superfície agrícola del món es fa servir només per produir menjar per als animals.

El programa el podeu escoltar aquí. 

Un altre sobre la problemàtica de la producció de la carn aquí.

Altres publicacions d'aquest blog sobre el mateix tema:

El que puc fer jo

Salveu el planeta menjant menys carn

L'associació alemana de la nutrició fa poc va canviar les seves recomanacions i ara diu que no s'hauria de menjar més de 300 g de carn per setmana; la mijana española és de més de 1,5 kg.

Crec que amb la sequera (i el foc de Cabacés i els del Brasíl) no hi pot haver cap dubte que el canvi climàtic està passant i més de pressa que es pensava.

Una vegada més: ampliar l'aeroport de Barcelona no porta enlloc!

Ja que el tema torna a l'agenda política, un altre post en contra de l'ampliació de l'aeroport de Barcelona i en contra del turisme de masses en general.

La plataforma ZEROPORT dona arguments mediambientals en contra de l'ampliació de l'aeroport:

https://zeroportbcn.wordpress.com/10-raons-contra-lampliacio-de-laeroportbcn/

Aquests de la lluita contra el canvi climàtic són els més importants, però n'hi ha d'altres:

Si amplieu una infraestructura podeu estar segurs que hi haurà més usuaris. A Los Angeles (EUA) han posat cada vegada més carrils a les autopistes, però els embussos continuen ja que hi ha cada vegada més cotxes.

Si s'amplia l'aeroport, no venen més professionals d'alt poder adquisitiu a les fires internacionals, com creu el president Illa, sinó principalment més turistes amb vols de companyies de baix cost.

Barcelona ja té fama de ser un dels llocs turístics més massificats del món, al costat de llocs com ara Venècia (més petit, menys habitants, on ja cobren per poder entrar). Salou, més a prop, és un dels llocs més massificats d'Espanya, però a diferència de la capital catalana, de moment només a l'estiu.

I --ni amb un aeroport més gran, ni amb més turistes arreu-- no es creen llocs de treball de qualitat, sinó més del sector serveis, de baixa qualificació i de sous baixos. 

I s'agreuja la crisi de l'habitatge, ja que la pressió sobre l'stock d'habitatges existents augmenta, si no es construeixen molts més pisos de protecció social.

Els habitants de Barcelona sufriran més ja que les infraestructures del transport públic (metro, bus) no estàn projectats per a milions de visitants extres; continua la proliferació de franquícies mundials de menjar ràpid i roba barata de poca qualitat, i es perd més del que era Barcelona abans dels famosos jocs del '92. (I ja no és només tema de TV3 (01/09/24), sinó també d'altres cadenes, com per exemple "El Intermedio" de La Sexta (sobre Canàries, 26/08/24).)

La solució seria una reducció dràstica de la pressió turística. Es veu algun intent feble, com ara la prohibició de pisos turístics a partir del 2028 i la introducció d'una taxa turística per a creueristes que no es queden a la ciutat. Però es podria anar molt més lluny amb la pujada dràstica de taxes aeroportuàries i portuàries per dissuadir l'arribada de més gent amb vols o creuers. I així no caldria ampliar cap d'aquestes infraestructures. 

La previsible reducció de llocs de treball del sector serveis es podria compensar amb la creació de més places de FP per tenir més professionals que es poden ocupar de la transició ecològica que necessitem, i de llocs de treball a l'indústria moderna i sostenible.

Els riscos de beure alcohol, especialment durant l'adolescència

Ja que recentment es parla d'una nova legislació per protegir els joves, cal recordar els riscos de beure alcohol en general:

La Generalitat informa aquí.

I pels joves en particular aquí (UOC, 2019).

L'article de la UOC demana:

El repte és, per tant, reduir el consum d'alcohol entre els joves espanyols i per a això cal actuar en tres fronts concrets: «L'evidència científica demostra que disminuir l'accessibilitat (pujada de taxes i preus mínims) i la disponibilitat (control estricte de la venda i el consum a menors), i també regular o disminuir la publicitat i la promoció de l'alcohol (limitar la presència de marques i logotips en l'ambient urbà) i el patrocini de qualsevol activitat de lleure per part de la indústria alcohòlica, permetrien reduir significativament el consum d'alcohol entre els menors», assenyala la professora de la UOC.

«Per això, des del punt de vista de la salut pública, és molt clara la necessitat d'una llei específica per a reduir el consum d'alcohol en menors», afegeix Marina Bosque, per a la qual, però, hi ha interessos en contra d'aprovar una legislació en aquesta línia: «D'una banda, l'Estat espanyol és un país productor de begudes alcohòliques, principalment vi, i hi ha una pressió per part del lobby de la indústria de l'alcohol per evitar endurir aquestes polítiques en relació amb el consum d'alcohol. Això ha produït que les nostres polítiques siguin molt més laxes que la mitjana europea i que tinguem molt marge de millora en aquest punt».

 

Davant d'aquestes exigències de fa 5 anys, l'avantprojecte de llei sembla poc ambiciós, informa 324.cat  (01/08/2024).

 

"Bonança económica"? Mai per als empleats de l'hostaleria.

Amb les xifres record de visitants estrangers i els preus d'habitacions i menús pels núvols, els propietaris d'hotels i restaurants faran el seu agost durant tot l'any 2024.

Treballar al turisme com a cambrer/a o en els serveis de neteja en canvi, proporciona els salaris més baixos que hi ha.

L'Idescat va publicar el dia 8 de juliol el "salari brut anual mitjà" per l'any 2022: 28.774,55 € (font). Això és el que cobren treballors qualificats de la banca i de la indústria.

Els sous de l'hostaleria estan lluny d'aquesta xifra: "Tot just arriben a una mitjana de 16.913 euros, només una mica per sobre el salari mínim interprofessional del 2022." (324.cat; vg. també per al 2021)

Per una banda, no és d'estranyar que els patrons tinguin problemes de trobar personal que estigui disposat de treballar al sector i que n'hi ha tants d'immigrants. I per l'altra banda és molt difícil d'entendre que els governs centrals i autonòmics no s'esforcin més per trobar alternatives al turisme. Si les coses continuen fins ara, el canvi climàtic farà d'Espanya una destinació exclusivament d'hivern.

Miquel Puig va escriure un llibre que explica molt bé perquè el turisme de baix cost és una ruina econòmica per un estat de benestar: Un bon país no és un país low cost (2015; el tenen a la biblioteca de Falset). 

Si voleu algunes xifres més:

Ara bé, està provat que allà on el turisme aporta més al PIB, la pobresa creix. Només cal mirar-se el mapa de la renda familiar disponible (RFD) a Catalunya i comparar-lo amb les localitats que més depenen del turisme a casa nostra: 18 de les 30 ciutats més pobres de Catalunya són a la costa i de les cinc més turístiques, quatre es troben molt per sota de la mitjana catalana.

A Tossa de Mar, Salou, Platja d'Aro i Lloret de Mar, més del 50% del PIB l'aporta el sector turístic, segons un estudi del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona, i en totes aquestes localitats l'RFD ronda els 14.000 euros, mentre que al conjunt de Catalunya la mitjana és de 18.356 euros per persona.

També cal destacar que les feines associades al turisme van lligades a la precarietat laboral i els salaris baixos. La modalitat del contracte fix discontinu a les Balears suposa el 35% de l'afiliació al règim general a l'estiu, una xifra que baixa fins al 12% a l'hivern. Són xifres molt superiors a les del conjunt de l'Estat, on representen el 5% durant tot l'any.

Un de cada cinc fixos discontinus que hi ha a l'estat espanyol a l'estiu es troba a les illes Balears.

El monocultiu turístic ha representat per a les Balears una davallada de la renda per càpita que és digne d'estudi. Ha passat de ser davanter a mitjans dels noranta a la novena plaça l'any passat. Actualment, el PIB per càpita balear supera per poc els 22.000 euros. L'any passat va patir una davallada del 23% anual.

(324.cat)

Podeu trobar un bilanç similar per al País Valencià a La Directa.

Un altre llibre important: "Desacelerar o morir" de Timothée Parrique

 

Timothée Parrique, Desacelerar o morir: Todo lo que hay que saber (y desmitificar) para comprender el decrecimiento (2022, trad. 2024)

La descripció la podeu trobar a la pàgina web de "La Casa del Libro".

Una entrevista recent a "Moda ES" (15/04/2024); un article sobre l'autor a El País (28/05/2023).

FONT: La Casa del Libro (portada)

31 de maig: Dia mundial sense tabac (enllaços a OMS i Canal Salut)

Trobareu més informació a les pàgines de l'Organització Mundial de la Salut (en castellà).

El Ministerio de Sanidad del govern espanyol informa aquí sobre el tabac.

Molt més útil resulta el Canal Salut de la Generalitat.

Quan voteu, recordeu la crisi climàtica! (enllaç a Reus Digital)

Les diferents plataformes ecologistes recorden que els partits amb més possibilitats de guanyar les eleccions del 12-M volen continuar amb un model econòmic caduc i perjudicial per al medi ambient i la ciutadania corrent.

L'article de l'ACN es troba a Reus Digital, 26/04/2024.

Crec que els Comuns i la CUP són els únics que volen canviar les coses.

El problema dels cotxes SUV

Els cotxes d'aspecte tot terreny (anomenats SUV -Sports Utility Vehicle-, com ara tota la gama Range Rover i Jeep, però també "las rancheras" Toyota Hilux, etc., Seat Arona, Ateca, Tarraco, VW T-Cross, T-Roc, Tiguan, Peugeot 2008, 3008, 5008, Renault Captur, Opel Mokka, Audi Q..., BMW X..., Mercedes Benz GL...,  i molts més) poden semblar útils per l'espai interior, la posició elevada del conductor i la tracció tot terreny que (alguns) ofereixen. Però si no sou professionals que treballeu la terra en llocs poc accessibles on hi sol haver grans nevades, realment necessiteu un cotxe així?

L'inconvenient dels SUV és que com normalment són més llargs, més amples i més alts que els seus homòlegs normals (p.e. Seat Arona en comparació amb l'Ibiza, VW T-Cross en comparació amb el Polo), el seu consum de combustible és d'un 20% més elevat de mitjana, que vol dir un 20% més d'emissions de CO2. A la llarga, si guardeu el cotxe fins als 150.000 kms i teniu p.e. un consum de 6 l/100 km en lloc dels 5 l/100 km amb un cotxe normal, pagareu més de 2.000 € de més en combustible (als preus actuals, relativament moderats). Els fabricants tenen un gran interés de vendre'ls ja que són més cars i tenen més marge de benefici.

En general, el mateix val per les versions de motors híbrids, ja que tenen poca autonomia elèctrica i gastarien molt menys amb un cotxe més petit. I tampoc no tenen sentit SUVs elèctrics, ja que necessiten bateries molt grans i molt pesades i tenen un consum de llum elevat.

Si voleu anar sostenible, aneu sense cotxe on hi ha transport públic i amb un cotxe petit elèctric on no n'hi ha, si us ho podeu permetre.

Vegeu també "Valor Afegit: Els SUV, en el punt de mira dels ambientalistes" (2 min), "Els matins" (16 min), "Meteomauri, Aquest any, ens canviem al cotxe elèctric" i "Què passa amb les bateries dels cotxes elèctrics?", tot de TV3.

Roser Vernet guanya el premi "Ciutat de Barcelona 2023" (enllaç a Reus Digital, 02/02/24)

 Roser Vernet guanya el premi Ciutat de Barcelona amb el seu llibre Lo mig del món. Reus Digital. Més informació sobre el llibre la trobareu a l'editorial Club Editor. Es ven a la llibreria Llàpis de Falset.

"Las Rutas d'Ambrosio" al Priorat (enllaç al "Diari de Tarragona")

Un programa de La 2 que avui mostra la gastronomia del Priorat. 

Dissabte, 13/1, 19:15 h, La 2. La notícia ve del Diari de Tarragona.

L'episodi hauria de sortir també a rtve play.

Els impostos de patrimoni i successions a discussió

A La Vanguardia i en molts cercles de Junts, per no parlar del PP, carreguen regularment contra els impostos a Espanya i a Catalunya. Especialment voldrien acabar amb els impostos de patrimoni i de successions (que no totes les comunitats autònomes cobren). 

Mirant per trobar xifres sobre l'impost de patrimoni, he trobat una pàgina interessant de Bankinter, que explica que afecta "més de 200.000 contribuyents d'Espanya" amb un patrimoni personal per sobre dels 700.000 €. Considerant que hi ha gairebé 20 milions de contribuyents, vol dir que només afecta l'1% més ric.

En el cas de l'impost de successió, també informa bé Bankinter. És més complicat, però a les mullers i marits i descendents directes s'apliquen bonificacions generosos (p.e. no és paga per una casa "normal" dels pares a la qual un es muda per viure-hi), i el tipus aplicable creix amb l'import de l'herència. Aquest impost és especialment important per corregir la tendència a l'acumulació de riquesa en pocs mans que amb el temps és cada vegada més gran, com va demostrar l'economista francès Thomas Piketty als seus treballs.

A Catalunya, l'any 2022, la Generalitat va ingressar 690 milions (M) € amb l'impost de patrimoni, i 893 M€ amb l'impost de successions i donacions, segons l'Idescat.

En general, un estudi recent de l'Institut IFO de Múnic, Alemanya, va classificar Espanya com a un país amb una "càrrega baixa" pel que fa als impostos que paguen les "classes mitjanes", en contrast amb Alemanya i els països nòrdics (ifo.de, set. 2023). [El Banco Santander ho veu diferent, però parla de la situació de les empreses.]

Els comentaristes en contra dels impostos no diuen d'on voldrien treure els diners que faltarien a l'arca pública sense aquests impostos. Previsiblement amb retallades en despeses socials, vol dir salut i ensenyament, com ja es va fer amb l'excusa de la crisi financera a partir del 2008, ja que no s'atrevirien a tocar les pensions, que equivalen l'11,5% del PIB i el 41,8 % de totes les despeses de l'estat, segons Onda Cero (els jubilats voten màssivament).

En resum: Els impostos de patrimoni i successions paguen només els més rics perquè es pugui finançar l'estat de benestar per a tots. Els que carreguen en contra són generalment el PP, Junts i altres formacions de dretes o "liberals".

El conte de Nadal - la versió original de Lluc

 Lluc, un escriptor del sègle I, explica el naixement a la seva biografía de Jesús al capítol 2:

Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. 2 Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. 3 Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. 4 També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. 5 Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill.

6 Mentre eren allà, se li van complir els dies 7 i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.

8 A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. 9 Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. 10 Però l'àngel els digué:

--No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: 11 avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. 12 Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.

13 I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:

14 --Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.

15 Quan els àngels els deixaren i se'n tornaren cap al cel, els pastors deien entre ells:

--Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber.

16 Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. 17 En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. 18 Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. 19 Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. 20 Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.

21 Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.  (versió interconfessional).

Segons la informació que tenim de les cartes de Pau a diferents esglésies i de la tradició cristiana, Lluc era metge de professió i també historiador. Per algun temps va viatjar amb Pau i després de la seva biografia de Jesús (anomenada "evangeli" que vol dir "bona notícia") va escriure també la història dels inicis de l'església cristiana (anomenada "Fets dels Apòstols") on parla durant alguns capítols en primera persona ("nosaltres"). La tradició diu que Lluc va nèixer a Antiòquia (nord de Síria), altres pensen que era de Macedònia pels seus coneixements locals. Lluc no va conèixer Jesús en persona, però va parlar amb testimonis directes, probablement també amb Maria, la seva mare. El llibre data +/- dels anys 58 a 60, i va ser adreçat a "pagans", gent que no coneixia bé la tradició jueva. Lluc fa sortir pagans que es veuen amb Jesús i que tenen fe i confiança en ell. Escriu més que altres biògrafs sobre dones i nens i sobre fets de la vida humana de Jesús. Destaca el perdò i la importància de la pregària. Descriu persones individuals que es penedeixen de la seva vida sense Déu i l'alegria que acompanya la seva fe i salvació.

Segons l'escriptor Emmanuel Carrère, el grec que fa servir Lluc és el més elegant de tot el Nou Testament ("Le royaume", p. 145). El descriu Lluc com un grec atret per la religió dels Jueus, amb un déu pròxim i personal comparat amb les religions dels Grec o Romans, que els dissabtes anava a la sinagoga i allà va conèixer en Pau i la "bona noticia" de Jesús.

Un fet remarcable del relat sobre el naixement és que els primers testimonis són uns pastors que cuiden les seves ovelles. Formaven l'escaló més baix dins de la societat de llavors i el seu testimoni en un jutjat no valia gaire cosa. Van fer cas a la veu del missatger celestial, van trobar tot com anunciat i es van quedar tan fascinats que van parlar sobre això amb tothom que trobaven.

Aquest text no diu res sobre la presència de bous o rucs. I Lluc tampoc no parla de reis. De fet, només Mateu (2:1-12) parla de "mags" (no els anomena "reis" ni diu quants eren) que portaven regals, d'un valor considerable, això sí.

Bon Nadal!

FONTS: J. F. Walvoord, R.B. Zuck (eds.), Bible Knowledge Commentary: New Testament (1983); E. Carrère, Le royaume (2014), p. 145-159.

    

Premi per a "Clos Galena" (enllaç a "Diari de Tarragona", 2/12/23)

"Celler de l'any" segons el Professional and Business Excellence Institute, l'article no explica exactament què és i perquè és important...

FONT: Diari de Tarragona, 2/12/2023

La crisi climàtica a TV3

Fins ara tenia la sensació que TV3 donava poca informació sobre les causes de la sequera, de les temperatures extremes, les inundacions arreu, etc.

Però si un busca, sí que es troben notícies i programes que parlen de la crisi climàtica de manera clara i contundent.

Per exemple:

14/11, alerta scientífica: cal una acció dràstica: https://www.ccma.cat/324/alerta-cientifica-cal-una-accio-drastica-per-limitar-lescalfament-global-a-1-5-graus/noticia/3260697/

11/11, problema de la moda dels cotxes tot terreny: https://www.ccma.cat/324/la-moda-dels-suv-empitjora-encara-mes-les-emissions-contaminants/noticia/3260081/ 

31/10, Sense Ficció: se'ns acaba el temps: https://www.ccma.cat/3cat/crisi-climatica-sens-acaba-el-temps/noticia/3253365/

30/09, falta d'aigua potable a la Vilella Baixa i la Bisbal de Falset: https://www.ccma.cat/324/sense-aigua-potable-a-la-vilella-baixa-i-a-la-bisbal-de-falset-hi-haura-gent-que-marxara/noticia/3252422/

Tot i així, TV3 podria informar molt més crític sobre els plans d'ampliació de l'aeroport de Barcelona, el turisme de creuers, l'agricultura industrial, etc.

Per acabar amb un to positiu, "Planeta R" (RTVE en català) dona una mica d'esperança amb exemples de la vida sostenible:  https://www.rtve.es/play/videos/planeta-r/

FONT: CCMA

31 d'octubre: Dia de la Reforma Protestant - què creuen?

Si voleu saber més sobre la fe cristiana dels Protestants en trobareu molta informació a la pàgina web del Consell Evangèlic de Catalunya:

sobre la fe i la història: https://consellevangelic.cat/qui-som/

"Néixer de nou", un programa de TV3.