Aquí trobareu un article de l'escriptora índia Arundhati Roy sobre el moviment de de les "paneroles" (22/07/26). (Probablement el mateix que ofereix el diari Ara darrere el mur de pagament.)
És en anglès. Si no en sabeu, copieu-lo a la part d'esquerra del traductor de Google i a la dreta el podeu llegir en català o el idioma que vulgueu.
Sembla un nou moviment "15M" i esperem que tingui més futur.
La notícia aquí:
La cooperativa Baronia de Cabacés (que es pot visitar):
Aquest text ve d'Ecologistes en Acció, font: https://www.ecologistasenaccion.org/352993/
Amb motiu del brot de pesta porcina africana aparegut a Catalunya, que ha generat una gran alarma en els mitjans de comunicació, Ecologistes en Acció assenyala que s’està posant el focus de manera errònia en la fauna silvestre, en aquest cas en les poblacions de senglars, a causa del suposat “excés de població”. Al mateix temps, denuncia que aquesta situació està justificant mesures de major pressió i sacrificis massius d’aquests mamífers, que són propis dels ecosistemes europeus.
Per a l’organització ecologista, encara que pot estar justificat aplicar mesures de control de senglars en el focus on ha aparegut la PPA per a evitar que la malaltia s’expandeixi entre les poblacions d’animals silvestres i arribi a les granges, aquesta no és una mesura que s’hagi de fer extensiva a altres zones de manera preventiva amb l’excusa que hi ha superpoblació.
Ecologistes en Acció mostra el seu rebuig a la criminalització d’una espècie silvestre com el senglar i declara que no accepta els “arguments condicionats pels interessos econòmics d’un sector productiu, com és el de la ramaderia industrial, que hauria de ser fortament qüestionada per la societat i les Administracions pels seus immensos i greus impactes ambientals i sobre la salut, en lloc de defensar-lo a ultrança com estan fent”.
No existeix la suposada sobrepoblació de senglar. En tot cas, les poblacions s’han recuperat d’uns nivells anormalment baixos de fa un segle i ho han fet acompanyades de l’expansió del seu ecosistema preferit, els boscos. El que sí ha augmentat és el contacte de la fauna silvestre amb la població de les ciutats, a causa del creixement urbà i poblacional, sovint amb una ocupació exagerada del territori (urbanitzacions en plena muntanya, segones residències a la costa i les muntanyes).
Ecologistes en Acció posa el focus en la ramaderia industrial, que mou milers de milions d’euros, però és un exemple inqüestionable d’insostenibilitat. I relata els seus efectes: “Les macrogranges de porcí només poden funcionar a força d’impulsar la desforestació de les selves tropicals del planeta per a la producció dels pinsos (soia, especialment). Al seu torn, són grans consumidores d’una aigua que escasseja en el Mediterrani amb les sequeres cada vegada més recurrents i contaminen les masses d’aigua dolça superficials (rius i llacs) i subterrànies, posant en perill l’accés humà a l’aigua potable. I en últim lloc, ofereixen pocs llocs de treball (a les comarques rurals amb major densitat de macrogranges, aquestes no frenen el despoblament, més aviat l’accentuen), i els que es creen tenen unes condicions laborals duríssimes que sovint porten a situacions de patologies psicològiques severes”.
Aquest és un sector sobredimensionat, que per a l’organització ecologista mostra la vulnerabilitat que genera la dependència d’unes poques grans empreses i que no hauria de finançar-se amb recursos públics: “Les macrogranges, en el seu afany de maximitzar producció, concentren milers d’animals en condicions d’amuntegament, la qual cosa no sols accelera la propagació de malalties, sinó que converteix cada granja en una bomba biològica”.
Laia Serra, portaveu d’Ecologistes en Acció, ha declarat: “Sorprèn que les Administracions no tinguin suficient pressupost per a la conservació dels ecosistemes i espais protegits, ni per a ajudes fermes a les petites empreses agràries en la seva lluita per la supervivència enfront de l’agroindústria, però que habiliten partides no previstes de centenars de milions d’euros quan hi ha una crisi en el sector agrari industrial”.
Jaume Grau, també portaveu de l’organització, ha afegit: “Està amplíssimament documentat que la bona part dels problemes en el sector primari estan vinculats a la crisi ecològica —collites perdudes per sequeres o inundacions derivades del canvi climàtic, desequilibris poblacionals de fauna per la crisi de biodiversitat, malalties contagioses per a animals domèstics o per a humans, la COVID19, sense anar més lluny— per la qual cosa l’esforç per a prevenir i solucionar aquests problemes ha de posar-se en un altre banda”.
Reduir l’impacte humà en el medi i recuperar els equilibris naturals
Ecologistes en Acció aposta por un enfocament de la gestió del medi natural completament diferent de l’actual. Amb l’objectiu de reduir l’impacte humà al medi i recuperar els equilibris naturals en la mesura del possible, estableix les següent mesures:
Si voleu saber més del tema, hi ha un bon reportatge del 3cat del 2024, anomenat "Porca miseria": https://www.3cat.cat/3cat/porca-miseria/video/6260392/
Ja el 2018, Jordi Évole va fer un programa "Salvados" sobre la indústria càrnica d'Espanya: https://www.lasexta.com/programas/salvados/avances/que-hay-detras-de-la-industria-carnica-en-espana-el-programa-stranger-pigs-granjas-mataderos-de-salvados-jordi-evole-en-diez-titulares_201801285a6e405a0cf27229a9a5a575.html
Molts dels treballadors als escorxadors són estrangers que no tenen cap possibilitat de trobar un altre lloc de feina. Hi deu haver bons raons perquè els "nadius" no hi treballen. La major part de la carn s'exporta, la degradació del medi ambient per nitrats es queda als llocs de producció. Hi profiten uns pocs empresaris amb bones connexions polítiques perquè no canvii res d'aquest sistema poc sostenible.
Jaume Llansó a "La Directa" (10/12/25):
"La patronal del sector del porc a Catalunya és de les més potents, poc transparent i amb poder. Una activitat a gran escala de poc valor afegit, a diferència dels petits productors que cuiden el que fan. La indústria del porc abasta vuit milions d’exemplars, una gran maquinària de generació de purins i d’exportació de carn cap a països que no volen les granges al seu territori. Som la fàbrica del porc de mitja Europa i de països com la Xina, amb elevats índexs de precarietat laboral. Ben coneguda és l’afectació de fonts i aqüífers a comarques senceres com Osona i el Lluçanès. Potser tocaria una seriosa reconversió del sector cap a un producte menys massificat, de més qualitat i no de màxima rendibilitat empresarial, contràriament al model imposat des de fa dècades. Catalunya va passar de tenir 2.600.000 porcs i 21.000 explotacions l’any 1982, als 8.200.000 porcs i unes 4.000 explotacions l’any 2020, segons dades de l’Idescat. La tendència del model és clara, reducció de la petita producció que posa cura en la qualitat, apostant per la concentració empresarial de grans grups econòmics i pels fons d’inversió."
Modest Guinjoan, Créixer o progressar? Catalunya davant del mirall, 2025, 192 p.
Més informació sobre el llibre i el seu autor a la pàgina del Grup 62 (Planeta).
Reus Digital va informar sobre la presentació a Reus.
El llibre ve en un moment en el qual altres economistes, com ara Josep Oliver, critiquen la subvenció indirecta de l'estat del turisme i del sector de la gastronomia en forma de l'IVA reduït i altres impostos que es podrien apujar (aeroports) o introduïr (sobre el fuel dels avions).
Vg. sobre el tema aquests articles recents de La Vanguardia, 07/11/25 i 29/11/25
És una notícia important, però amb poca ressó en els mitjans catalans, probablement perquè la veuen com un atac a la "cultura del vi":
Un article interessant de Jordi Garcia sobre una peça de patrimoni de Marçà aquí.
L'article surt aquí: https://reusdigital.cat/noticies/territori/marca-un-tresor-al-cor-del-priorat
Per més informació (turística): https://www.turismepriorat.org/ca/comarca/municipis/marca
La Generalitat en té més informació:
https://salutpublica.gencat.cat/ca/detalls/Article/sense-tabac-2025
i ofereix també l'enllaç directe a l'últim "30 minuts" sobre el tema:
Per lluitar contra el canvi climàtic, s'hauria de reduir el consum en general, especialment en les coses que no necessitem per viure.
La publicitat, a la qual ens exposem cada vegada que obrim un diari, posem la tele (fins i tot la pública i en programes adreçades a infants), o entrem a les xarxes socials, ens vol animar a consumir més. L'argumentació se centra en les nostres emocions. La promesa és que ens sentirem millor quan consumim el producte que venen.
El problema de les productes que venen és que en la gran majoria dels casos, o son perjudicials per a la nostra salut (o per les persones que hi treballen), o acceleren l'escalfament del planeta, o les dues coses alhora.
Alguns exemples:
El menjar que ens ofereixen a la publicitat de la tele normalment és altament processat i poc nutritiu (menjar ràpid, snacks, etc.). Un consum habitual pot portar la hipertensió, l'obesitat, etc.. El servei que ens ho ha de portar a casa explota els seus treballadors ("riders", e.g. Über eats). Els ingredients probablement venen de l'agricultura intensíva que perjudica la terra, els animals i les persones que hi treballen. En general no ofereixen opcions vegetarianes o veganes.
Els cotxes que ens ofereixen són massa grans per a les nostres necessitats, especialment els SUVs. Els preus dels SUVs inclouen +/- 2.000 €/unitat per la seva publicitat. Gasten massa en material de producció, en espai públic per aparcar i en combustible. Necessitem una bona xarxa de transport públic i cotxes elèctrics petits i assequibles.
Els viatges que ens ofereixen són amb avió i/o amb creuer. Anar de creuer és la manera de transport més perjudicant per al medi ambient que hi ha, seguit de volar. Si es vol reduir les emissions de CO2 i de metà, s'haurien de prohibir els creuers i reduir els vols al mínim (mitjançant taxes al kerosè, taxes a l'ús de l'aeroport, etc.). En el turisme en general s'haurien d'apujar els sous del personal perquè sigui una feina digna i no d'explotació.
Molts dels productes de cosmètica que ens ofereixen porten microplàstics.
I així es podria continuar.
Tal com en el passat s'ha anat reduïnt i fins i tot prohibint la publicitat de productes perjudicials per a la salut humana (tabac, alcohol), s'hauria de prohibir la publicitat per a productes i serveis que acceleren el canvi climàtic. Algunes ciutat dels Països Baixos ja han començat prohibint la publicitat per a SUVs i vols. A França a algunes ciutats s'estan desmantellant les pantalles publicitàries. A qué esperem?
Molts mitjans, com ara La Vanguardia, van donar la notícia, però amagada dins del diari en una columna petita. Beure alcohol té els seus riscos, cada any en moren millions de persones, i s'ha d'advertir el públic consumidor.
La notícia ve d' elnacional.cat, però es troba en molts llocs ("OMS alcohol" a google.com).
La pàgina de notícies informa sobre dos nous estudis. Les conclusions són les de sempre: hem de canviar el nostre estil de vida, basicament reduir el consum de tot, sobretot de les coses que ens posen malalts o destrueixen l'entorn.
La Vanguardia explica en un article els resultats d'un estudi publicat a Nature Commons sobre el turisme com a motor de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. [En castellà trobat sense mur de pagament.]
Alguns extractes:
"las emisiones de gases que genera el turismo aumentan al doble de velocidad que la del resto de la economía global"
"solo 20 países son responsables de tres cuartas partes a la huella de
carbono turística, con Estados Unidos, China y la India a la cabeza" [Espanya lloc 19]
"“Lo que no se entiende es que las compañías [aérias] no paguen una tasa por generar CO2 como si lo hacemos al cargar el depósito del coche”, denuncia [el científico Javier Benayas, que investiga sobre impactos del turismo a nivel global]"
"“Es verdad que poner tasas perjudica a quienes menos tienen, pero los costes ambientales deben incorporarse; tampoco se debería promover ese turismo que requiere de vuelos para muy pocos días. Sin embargo, lo que hacemos es ampliar aeropuertos y puertos. Menos en un país como el nuestro donde los impactos del cambio climático son ya tremendos, incluso en las zonas turísticas, donde cada año de destrozan paseos marítimos. Pero no hay una solución fácil”, reconoce el experto, catedrático en la Universidad Autónoma de Madrid."
Si us interessen altres posts crítics sobre el turisme, n'hi ha de juliol 2024, setembre 2024, abril 2023, novembre 2021.
"Otro de los vinos protagonistas en el transcurso de la gala de la
decimosegunda edición de los Premis Vinari fue Ànima de Cal Pagès 2019
del Celler l’Antic Magatzem de Porrera (DOQ Priorat) que se alzó con el
premio Vinari al Mejor Vino Catalán 2024."
Tot l'article es troba aquí.
Més informació sobre el celler aquí.
Trobeu un bon article divulgatiu sobre la història de Cellers Scala Dei al Diari de Tarragona (20/09/2024). L'enllaç per visitar el celler (amb un vídeo molt bonic): https://cellersdescaladei.com/ca/
Segons el programa "InSOStenibles" de Catalunya Ràdio, el 30% de la petjada ecològica dels europeus ve de l'alimentació. Es calcula que el 60% de la superfície agrícola del món es fa servir només per produir menjar per als animals.
El programa el podeu escoltar aquí.
Un altre sobre la problemàtica de la producció de la carn aquí.
Altres publicacions d'aquest blog sobre el mateix tema:
Salveu el planeta menjant menys carn
L'associació alemana de la nutrició fa poc va canviar les seves recomanacions i ara diu que no s'hauria de menjar més de 300 g de carn per setmana; la mijana española és de més de 1,5 kg.
Crec que amb la sequera (i el foc de Cabacés i els del Brasíl) no hi pot haver cap dubte que el canvi climàtic està passant i més de pressa que es pensava.
Ja que el tema torna a l'agenda política, un altre post en contra de l'ampliació de l'aeroport de Barcelona i en contra del turisme de masses en general.
Aquests de la lluita contra el canvi climàtic són els més importants, però n'hi ha d'altres:
Si amplieu una infraestructura podeu estar segurs que hi haurà més usuaris. A Los Angeles (EUA) han posat cada vegada més carrils a les autopistes, però els embussos continuen ja que hi ha cada vegada més cotxes.
Si s'amplia l'aeroport, no venen més professionals d'alt poder adquisitiu a les fires internacionals, com creu el president Illa, sinó principalment més turistes amb vols de companyies de baix cost.
Barcelona ja té fama de ser un dels llocs turístics més massificats del món, al costat de llocs com ara Venècia (més petit, menys habitants, on ja cobren per poder entrar). Salou, més a prop, és un dels llocs més massificats d'Espanya, però a diferència de la capital catalana, de moment només a l'estiu.
I --ni amb un aeroport més gran, ni amb més turistes arreu-- no es creen llocs de treball de qualitat, sinó més del sector serveis, de baixa qualificació i de sous baixos.
I s'agreuja la crisi de l'habitatge, ja que la pressió sobre l'stock d'habitatges existents augmenta, si no es construeixen molts més pisos de protecció social.
Els habitants de Barcelona sufriran més ja que les infraestructures del transport públic (metro, bus) no estàn projectats per a milions de visitants extres; continua la proliferació de franquícies mundials de menjar ràpid i roba barata de poca qualitat, i es perd més del que era Barcelona abans dels famosos jocs del '92. (I ja no és només tema de TV3 (01/09/24), sinó també d'altres cadenes, com per exemple "El Intermedio" de La Sexta (sobre Canàries, 26/08/24).)
La solució seria una reducció dràstica de la pressió turística. Es veu algun intent feble, com ara la prohibició de pisos turístics a partir del 2028 i la introducció d'una taxa turística per a creueristes que no es queden a la ciutat. Però es podria anar molt més lluny amb la pujada dràstica de taxes aeroportuàries i portuàries per dissuadir l'arribada de més gent amb vols o creuers. I així no caldria ampliar cap d'aquestes infraestructures.
La previsible reducció de llocs de treball del sector serveis es podria compensar amb la creació de més places de FP per tenir més professionals que es poden ocupar de la transició ecològica que necessitem, i de llocs de treball a l'indústria moderna i sostenible.
Ja que recentment es parla d'una nova legislació per protegir els joves, cal recordar els riscos de beure alcohol en general:
La Generalitat informa aquí.
I pels joves en particular aquí (UOC, 2019).
L'article de la UOC demana:
El repte és, per tant, reduir el consum d'alcohol entre els joves espanyols i per a això cal actuar en tres fronts concrets: «L'evidència científica demostra que disminuir l'accessibilitat (pujada de taxes i preus mínims) i la disponibilitat (control estricte de la venda i el consum a menors), i també regular o disminuir la publicitat i la promoció de l'alcohol (limitar la presència de marques i logotips en l'ambient urbà) i el patrocini de qualsevol activitat de lleure per part de la indústria alcohòlica, permetrien reduir significativament el consum d'alcohol entre els menors», assenyala la professora de la UOC.
«Per això, des del punt de vista de la salut pública, és molt clara la necessitat d'una llei específica per a reduir el consum d'alcohol en menors», afegeix Marina Bosque, per a la qual, però, hi ha interessos en contra d'aprovar una legislació en aquesta línia: «D'una banda, l'Estat espanyol és un país productor de begudes alcohòliques, principalment vi, i hi ha una pressió per part del lobby de la indústria de l'alcohol per evitar endurir aquestes polítiques en relació amb el consum d'alcohol. Això ha produït que les nostres polítiques siguin molt més laxes que la mitjana europea i que tinguem molt marge de millora en aquest punt».
Davant d'aquestes exigències de fa 5 anys, l'avantprojecte de llei sembla poc ambiciós, informa 324.cat (01/08/2024).
Amb les xifres record de visitants estrangers i els preus d'habitacions i menús pels núvols, els propietaris d'hotels i restaurants faran el seu agost durant tot l'any 2024.
Treballar al turisme com a cambrer/a o en els serveis de neteja en canvi, proporciona els salaris més baixos que hi ha.
L'Idescat va publicar el dia 8 de juliol el "salari brut anual mitjà" per l'any 2022: 28.774,55 € (font). Això és el que cobren treballors qualificats de la banca i de la indústria.
Els sous de l'hostaleria estan lluny d'aquesta xifra: "Tot just arriben a una mitjana de 16.913 euros, només una mica per sobre el salari mínim interprofessional del 2022." (324.cat; vg. també per al 2021)
Per una banda, no és d'estranyar que els patrons tinguin problemes de trobar personal que estigui disposat de treballar al sector i que n'hi ha tants d'immigrants. I per l'altra banda és molt difícil d'entendre que els governs centrals i autonòmics no s'esforcin més per trobar alternatives al turisme. Si les coses continuen fins ara, el canvi climàtic farà d'Espanya una destinació exclusivament d'hivern.
Miquel Puig va escriure un llibre que explica molt bé perquè el turisme de baix cost és una ruina econòmica per un estat de benestar: Un bon país no és un país low cost (2015; el tenen a la biblioteca de Falset).
Si voleu algunes xifres més:
Ara bé, està provat que allà on el turisme aporta més al PIB, la pobresa creix. Només cal mirar-se el mapa de la renda familiar disponible (RFD) a Catalunya i comparar-lo amb les localitats que més depenen del turisme a casa nostra: 18 de les 30 ciutats més pobres de Catalunya són a la costa i de les cinc més turístiques, quatre es troben molt per sota de la mitjana catalana.
A Tossa de Mar, Salou, Platja d'Aro i Lloret de Mar, més del 50% del PIB l'aporta el sector turístic, segons un estudi del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona, i en totes aquestes localitats l'RFD ronda els 14.000 euros, mentre que al conjunt de Catalunya la mitjana és de 18.356 euros per persona.
També cal destacar que les feines associades al turisme van lligades a la precarietat laboral i els salaris baixos. La modalitat del contracte fix discontinu a les Balears suposa el 35% de l'afiliació al règim general a l'estiu, una xifra que baixa fins al 12% a l'hivern. Són xifres molt superiors a les del conjunt de l'Estat, on representen el 5% durant tot l'any.
Un de cada cinc fixos discontinus que hi ha a l'estat espanyol a l'estiu es troba a les illes Balears.
El monocultiu turístic ha representat per a les Balears una davallada de la renda per càpita que és digne d'estudi. Ha passat de ser davanter a mitjans dels noranta a la novena plaça l'any passat. Actualment, el PIB per càpita balear supera per poc els 22.000 euros. L'any passat va patir una davallada del 23% anual.
(324.cat)
Podeu trobar un bilanç similar per al País Valencià a La Directa.
Trobareu més informació a les pàgines de l'Organització Mundial de la Salut (en castellà).
El Ministerio de Sanidad del govern espanyol informa aquí sobre el tabac.
Molt més útil resulta el Canal Salut de la Generalitat.
Les diferents plataformes ecologistes recorden que els partits amb més possibilitats de guanyar les eleccions del 12-M volen continuar amb un model econòmic caduc i perjudicial per al medi ambient i la ciutadania corrent.
L'article de l'ACN es troba a Reus Digital, 26/04/2024.
Crec que els Comuns i la CUP són els únics que volen canviar les coses.
Els cotxes d'aspecte tot terreny (anomenats SUV -Sports Utility Vehicle-, com ara tota la gama Range Rover i Jeep, però també "las rancheras" Toyota Hilux, etc., Seat Arona, Ateca, Tarraco, VW T-Cross, T-Roc, Tiguan, Peugeot 2008, 3008, 5008, Renault Captur, Opel Mokka, Audi Q..., BMW X..., Mercedes Benz GL..., i molts més) poden semblar útils per l'espai interior, la posició elevada del conductor i la tracció tot terreny que (alguns) ofereixen. Però si no sou professionals que treballeu la terra en llocs poc accessibles on hi sol haver grans nevades, realment necessiteu un cotxe així?
L'inconvenient dels SUV és que com normalment són més llargs, més amples i més alts que els seus homòlegs normals (p.e. Seat Arona en comparació amb l'Ibiza, VW T-Cross en comparació amb el Polo), el seu consum de combustible és d'un 20% més elevat de mitjana, que vol dir un 20% més d'emissions de CO2. A la llarga, si guardeu el cotxe fins als 150.000 kms i teniu p.e. un consum de 6 l/100 km en lloc dels 5 l/100 km amb un cotxe normal, pagareu més de 2.000 € de més en combustible (als preus actuals, relativament moderats). Els fabricants tenen un gran interés de vendre'ls ja que són més cars i tenen més marge de benefici.
En general, el mateix val per les versions de motors híbrids, ja que tenen poca autonomia elèctrica i gastarien molt menys amb un cotxe més petit. I tampoc no tenen sentit SUVs elèctrics, ja que necessiten bateries molt grans i molt pesades i tenen un consum de llum elevat.
Si voleu anar sostenible, aneu sense cotxe on hi ha transport públic i amb un cotxe petit elèctric on no n'hi ha, si us ho podeu permetre.
Vegeu també "Valor Afegit: Els SUV, en el punt de mira dels ambientalistes" (2 min), "Els matins" (16 min), "Meteomauri, Aquest any, ens canviem al cotxe elèctric" i "Què passa amb les bateries dels cotxes elèctrics?", tot de TV3.
