Molts polítics de Catalunya, sembla com especialment de Junts i el PSC, encara aposten per projectes "monumentals" (l'ampliació de l'aeroport de Barcelona, el projecte "Hard Rock") per possibilitar més turisme de masses, com en el passat: amb gran impacte mediambiental i molts llocs de treball de baixa qualificació. Com no hi hagués cap crisi climàtica.
Com es va veure abans de la pandèmia, el turisme de masses, especialment a Barcelona, porta més maldecaps que solucions als problemes dels ciutadans. Es necessita espai per viure, no per llogar a turistes que viatgen de "baix cost".
L'exregidor de Falset Miquel Puig al 2015 va publicar un llibre molt important, i potser poc conegut, sobre aquest aspecte, Un bon país no és un país de low cost. (El podeu trobar a la biblioteca de Falset [ref. 331 PUI].)
"Baix cost" vol dir poques despeses per al turista individual que viatja d'aquesta manera, grans beneficis per a poques empreses grans (aerolínies, hotelers, grans llogaters) i una socialització dels costos reals (danys mediambientals dels vols de "baix cost"; escassetat d'habitatge de lloguer a causa dels apartaments turístics de "baix cost" (AirBnB, etc.); llocs de treball al sector serveis, poc qualificats i poc remunerats, que no tributen prou per mantenir un bon servei públic d'educació, de sanitat i d'atenció a la gent gran).
Una bona manera de limitar el turisme de masses seria posar impostos als carburants dels avions i apujar les taxes aeroportuàries; així vindrien menys vols de "baix cost" i no caldria cap ampliació dels aeroports. I el mateix valdria pels ports de Barcelona i Tarragona i els creuers - fer-los menys atractius a les masses i posar els beneficis al servei de la ciutadania en general. Pel que fa als pisos turístics, caldria una regulació estricta, com ja demanen pobles petits com Porrera.
Puig, al seu llibre ja mencionat, posa com exemples a seguir Suïssa i Àustria: els dos països tenen els preus de serveis molt alts en comparació amb Catalunya, i tot i així hi van prou turistes per pagar salaris dignes que permeten el manteniment d'un bon estat del benestar.
Thomas Piketty és un altre economista que té molt bones idees per recaptar més impostos i així permetre més serveis socials, especialment els impostos de successió i de les fortunes gran. (Trobareu més informació a la Wikipedia (en castellà, perquè l'article en català és molt curt)). El seu llibre Una breu història de la igualtat també el podeu trobar a la biblioteca de Falset [ref. 316 PIK]
Els diners que no es fan servir per l'ampliació de l'aeroport, els es podrien emplear per millorar els transports públics de l'àrea metropolitana i de tot Catalunya.
Per substituir els llocs de treball de poca qualificació als aeroports i els hotels, es podria, per exemple, fomentar l'educació en la generació d'energia renovable a petita escala, en cases individuals, edificis públics, empreses municipals - sense projectes d'enorme impacte visual i sobre altres activitats; es podria fer més per netejar i aprofitar els boscos que cremen tan fàcilment; es podria pagar millor l'assistència a la gent gran i assegurar que el sistema d'educació no deixi enrere ningú.
Reus Digital ofereix un article sobre les crítiques de la Federació d'Ecologistes de Catalunya de la manera de negociar els pressupostes de la Generalitat de Catalunya per al 2023.
Ecologistes en acció directament informa sobre temes d'actualitat importants.
La crítica del "Hard Rock" la podeu trobar al diari Ara (04/01/2023), si podeu superar el "mur de pagament": https://www.ara.cat/opinio/disbarat-ambiental-social-model-hard-rock_129_4589766.html
La plataforma "No juguem. Aturem Hard Rock" té una pàgina web.
Un pensament més radical i potser necessari és el del decreixement.
