L'entrevista amb l'economista Mar Reguant (Súria, Bages, 1984) sobre la crisi climàtica, els perills d'una transisicó lenta i la responsabilitat dels polítics es troba a 324.cat.
L'any 2022 ja vam enllaçar una entrevista al Diari de Tarragona.
el blog d'un aficionat
L'entrevista amb l'economista Mar Reguant (Súria, Bages, 1984) sobre la crisi climàtica, els perills d'una transisicó lenta i la responsabilitat dels polítics es troba a 324.cat.
L'any 2022 ja vam enllaçar una entrevista al Diari de Tarragona.
"Otro de los vinos protagonistas en el transcurso de la gala de la
decimosegunda edición de los Premis Vinari fue Ànima de Cal Pagès 2019
del Celler l’Antic Magatzem de Porrera (DOQ Priorat) que se alzó con el
premio Vinari al Mejor Vino Catalán 2024."
Tot l'article es troba aquí.
Més informació sobre el celler aquí.
Trobeu un bon article divulgatiu sobre la història de Cellers Scala Dei al Diari de Tarragona (20/09/2024). L'enllaç per visitar el celler (amb un vídeo molt bonic): https://cellersdescaladei.com/ca/
Segons el programa "InSOStenibles" de Catalunya Ràdio, el 30% de la petjada ecològica dels europeus ve de l'alimentació. Es calcula que el 60% de la superfície agrícola del món es fa servir només per produir menjar per als animals.
El programa el podeu escoltar aquí.
Un altre sobre la problemàtica de la producció de la carn aquí.
Altres publicacions d'aquest blog sobre el mateix tema:
Salveu el planeta menjant menys carn
L'associació alemana de la nutrició fa poc va canviar les seves recomanacions i ara diu que no s'hauria de menjar més de 300 g de carn per setmana; la mijana española és de més de 1,5 kg.
Crec que amb la sequera (i el foc de Cabacés i els del Brasíl) no hi pot haver cap dubte que el canvi climàtic està passant i més de pressa que es pensava.
Ja que el tema torna a l'agenda política, un altre post en contra de l'ampliació de l'aeroport de Barcelona i en contra del turisme de masses en general.
Aquests de la lluita contra el canvi climàtic són els més importants, però n'hi ha d'altres:
Si amplieu una infraestructura podeu estar segurs que hi haurà més usuaris. A Los Angeles (EUA) han posat cada vegada més carrils a les autopistes, però els embussos continuen ja que hi ha cada vegada més cotxes.
Si s'amplia l'aeroport, no venen més professionals d'alt poder adquisitiu a les fires internacionals, com creu el president Illa, sinó principalment més turistes amb vols de companyies de baix cost.
Barcelona ja té fama de ser un dels llocs turístics més massificats del món, al costat de llocs com ara Venècia (més petit, menys habitants, on ja cobren per poder entrar). Salou, més a prop, és un dels llocs més massificats d'Espanya, però a diferència de la capital catalana, de moment només a l'estiu.
I --ni amb un aeroport més gran, ni amb més turistes arreu-- no es creen llocs de treball de qualitat, sinó més del sector serveis, de baixa qualificació i de sous baixos.
I s'agreuja la crisi de l'habitatge, ja que la pressió sobre l'stock d'habitatges existents augmenta, si no es construeixen molts més pisos de protecció social.
Els habitants de Barcelona sufriran més ja que les infraestructures del transport públic (metro, bus) no estàn projectats per a milions de visitants extres; continua la proliferació de franquícies mundials de menjar ràpid i roba barata de poca qualitat, i es perd més del que era Barcelona abans dels famosos jocs del '92. (I ja no és només tema de TV3 (01/09/24), sinó també d'altres cadenes, com per exemple "El Intermedio" de La Sexta (sobre Canàries, 26/08/24).)
La solució seria una reducció dràstica de la pressió turística. Es veu algun intent feble, com ara la prohibició de pisos turístics a partir del 2028 i la introducció d'una taxa turística per a creueristes que no es queden a la ciutat. Però es podria anar molt més lluny amb la pujada dràstica de taxes aeroportuàries i portuàries per dissuadir l'arribada de més gent amb vols o creuers. I així no caldria ampliar cap d'aquestes infraestructures.
La previsible reducció de llocs de treball del sector serveis es podria compensar amb la creació de més places de FP per tenir més professionals que es poden ocupar de la transició ecològica que necessitem, i de llocs de treball a l'indústria moderna i sostenible.
Ja que recentment es parla d'una nova legislació per protegir els joves, cal recordar els riscos de beure alcohol en general:
La Generalitat informa aquí.
I pels joves en particular aquí (UOC, 2019).
L'article de la UOC demana:
El repte és, per tant, reduir el consum d'alcohol entre els joves espanyols i per a això cal actuar en tres fronts concrets: «L'evidència científica demostra que disminuir l'accessibilitat (pujada de taxes i preus mínims) i la disponibilitat (control estricte de la venda i el consum a menors), i també regular o disminuir la publicitat i la promoció de l'alcohol (limitar la presència de marques i logotips en l'ambient urbà) i el patrocini de qualsevol activitat de lleure per part de la indústria alcohòlica, permetrien reduir significativament el consum d'alcohol entre els menors», assenyala la professora de la UOC.
«Per això, des del punt de vista de la salut pública, és molt clara la necessitat d'una llei específica per a reduir el consum d'alcohol en menors», afegeix Marina Bosque, per a la qual, però, hi ha interessos en contra d'aprovar una legislació en aquesta línia: «D'una banda, l'Estat espanyol és un país productor de begudes alcohòliques, principalment vi, i hi ha una pressió per part del lobby de la indústria de l'alcohol per evitar endurir aquestes polítiques en relació amb el consum d'alcohol. Això ha produït que les nostres polítiques siguin molt més laxes que la mitjana europea i que tinguem molt marge de millora en aquest punt».
Davant d'aquestes exigències de fa 5 anys, l'avantprojecte de llei sembla poc ambiciós, informa 324.cat (01/08/2024).
Amb les xifres record de visitants estrangers i els preus d'habitacions i menús pels núvols, els propietaris d'hotels i restaurants faran el seu agost durant tot l'any 2024.
Treballar al turisme com a cambrer/a o en els serveis de neteja en canvi, proporciona els salaris més baixos que hi ha.
L'Idescat va publicar el dia 8 de juliol el "salari brut anual mitjà" per l'any 2022: 28.774,55 € (font). Això és el que cobren treballors qualificats de la banca i de la indústria.
Els sous de l'hostaleria estan lluny d'aquesta xifra: "Tot just arriben a una mitjana de 16.913 euros, només una mica per sobre el salari mínim interprofessional del 2022." (324.cat; vg. també per al 2021)
Per una banda, no és d'estranyar que els patrons tinguin problemes de trobar personal que estigui disposat de treballar al sector i que n'hi ha tants d'immigrants. I per l'altra banda és molt difícil d'entendre que els governs centrals i autonòmics no s'esforcin més per trobar alternatives al turisme. Si les coses continuen fins ara, el canvi climàtic farà d'Espanya una destinació exclusivament d'hivern.
Miquel Puig va escriure un llibre que explica molt bé perquè el turisme de baix cost és una ruina econòmica per un estat de benestar: Un bon país no és un país low cost (2015; el tenen a la biblioteca de Falset).
Si voleu algunes xifres més:
Ara bé, està provat que allà on el turisme aporta més al PIB, la pobresa creix. Només cal mirar-se el mapa de la renda familiar disponible (RFD) a Catalunya i comparar-lo amb les localitats que més depenen del turisme a casa nostra: 18 de les 30 ciutats més pobres de Catalunya són a la costa i de les cinc més turístiques, quatre es troben molt per sota de la mitjana catalana.
A Tossa de Mar, Salou, Platja d'Aro i Lloret de Mar, més del 50% del PIB l'aporta el sector turístic, segons un estudi del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona, i en totes aquestes localitats l'RFD ronda els 14.000 euros, mentre que al conjunt de Catalunya la mitjana és de 18.356 euros per persona.
També cal destacar que les feines associades al turisme van lligades a la precarietat laboral i els salaris baixos. La modalitat del contracte fix discontinu a les Balears suposa el 35% de l'afiliació al règim general a l'estiu, una xifra que baixa fins al 12% a l'hivern. Són xifres molt superiors a les del conjunt de l'Estat, on representen el 5% durant tot l'any.
Un de cada cinc fixos discontinus que hi ha a l'estat espanyol a l'estiu es troba a les illes Balears.
El monocultiu turístic ha representat per a les Balears una davallada de la renda per càpita que és digne d'estudi. Ha passat de ser davanter a mitjans dels noranta a la novena plaça l'any passat. Actualment, el PIB per càpita balear supera per poc els 22.000 euros. L'any passat va patir una davallada del 23% anual.
(324.cat)
Podeu trobar un bilanç similar per al País Valencià a La Directa.
Timothée Parrique, Desacelerar o morir: Todo lo que hay que saber (y desmitificar) para comprender el decrecimiento (2022, trad. 2024)
La descripció la podeu trobar a la pàgina web de "La Casa del Libro".
Una entrevista recent a "Moda ES" (15/04/2024); un article sobre l'autor a El País (28/05/2023).
FONT: La Casa del Libro (portada)
Trobareu més informació a les pàgines de l'Organització Mundial de la Salut (en castellà).
El Ministerio de Sanidad del govern espanyol informa aquí sobre el tabac.
Molt més útil resulta el Canal Salut de la Generalitat.
Les diferents plataformes ecologistes recorden que els partits amb més possibilitats de guanyar les eleccions del 12-M volen continuar amb un model econòmic caduc i perjudicial per al medi ambient i la ciutadania corrent.
L'article de l'ACN es troba a Reus Digital, 26/04/2024.
Crec que els Comuns i la CUP són els únics que volen canviar les coses.
Els cotxes d'aspecte tot terreny (anomenats SUV -Sports Utility Vehicle-, com ara tota la gama Range Rover i Jeep, però també "las rancheras" Toyota Hilux, etc., Seat Arona, Ateca, Tarraco, VW T-Cross, T-Roc, Tiguan, Peugeot 2008, 3008, 5008, Renault Captur, Opel Mokka, Audi Q..., BMW X..., Mercedes Benz GL..., i molts més) poden semblar útils per l'espai interior, la posició elevada del conductor i la tracció tot terreny que (alguns) ofereixen. Però si no sou professionals que treballeu la terra en llocs poc accessibles on hi sol haver grans nevades, realment necessiteu un cotxe així?
L'inconvenient dels SUV és que com normalment són més llargs, més amples i més alts que els seus homòlegs normals (p.e. Seat Arona en comparació amb l'Ibiza, VW T-Cross en comparació amb el Polo), el seu consum de combustible és d'un 20% més elevat de mitjana, que vol dir un 20% més d'emissions de CO2. A la llarga, si guardeu el cotxe fins als 150.000 kms i teniu p.e. un consum de 6 l/100 km en lloc dels 5 l/100 km amb un cotxe normal, pagareu més de 2.000 € de més en combustible (als preus actuals, relativament moderats). Els fabricants tenen un gran interés de vendre'ls ja que són més cars i tenen més marge de benefici.
En general, el mateix val per les versions de motors híbrids, ja que tenen poca autonomia elèctrica i gastarien molt menys amb un cotxe més petit. I tampoc no tenen sentit SUVs elèctrics, ja que necessiten bateries molt grans i molt pesades i tenen un consum de llum elevat.
Si voleu anar sostenible, aneu sense cotxe on hi ha transport públic i amb un cotxe petit elèctric on no n'hi ha, si us ho podeu permetre.
Vegeu també "Valor Afegit: Els SUV, en el punt de mira dels ambientalistes" (2 min), "Els matins" (16 min), "Meteomauri, Aquest any, ens canviem al cotxe elèctric" i "Què passa amb les bateries dels cotxes elèctrics?", tot de TV3.
Roser Vernet guanya el premi Ciutat de Barcelona amb el seu llibre Lo mig del món. Reus Digital. Més informació sobre el llibre la trobareu a l'editorial Club Editor. Es ven a la llibreria Llàpis de Falset.
Un programa de La 2 que avui mostra la gastronomia del Priorat.
Dissabte, 13/1, 19:15 h, La 2. La notícia ve del Diari de Tarragona.
L'episodi hauria de sortir també a rtve play.
A La Vanguardia i en molts cercles de Junts, per no parlar del PP, carreguen regularment contra els impostos a Espanya i a Catalunya. Especialment voldrien acabar amb els impostos de patrimoni i de successions (que no totes les comunitats autònomes cobren).
Mirant per trobar xifres sobre l'impost de patrimoni, he trobat una pàgina interessant de Bankinter, que explica que afecta "més de 200.000 contribuyents d'Espanya" amb un patrimoni personal per sobre dels 700.000 €. Considerant que hi ha gairebé 20 milions de contribuyents, vol dir que només afecta l'1% més ric.
En el cas de l'impost de successió, també informa bé Bankinter. És més complicat, però a les mullers i marits i descendents directes s'apliquen bonificacions generosos (p.e. no és paga per una casa "normal" dels pares a la qual un es muda per viure-hi), i el tipus aplicable creix amb l'import de l'herència. Aquest impost és especialment important per corregir la tendència a l'acumulació de riquesa en pocs mans que amb el temps és cada vegada més gran, com va demostrar l'economista francès Thomas Piketty als seus treballs.
A Catalunya, l'any 2022, la Generalitat va ingressar 690 milions (M) € amb l'impost de patrimoni, i 893 M€ amb l'impost de successions i donacions, segons l'Idescat.
En general, un estudi recent de l'Institut IFO de Múnic, Alemanya, va classificar Espanya com a un país amb una "càrrega baixa" pel que fa als impostos que paguen les "classes mitjanes", en contrast amb Alemanya i els països nòrdics (ifo.de, set. 2023). [El Banco Santander ho veu diferent, però parla de la situació de les empreses.]
Els comentaristes en contra dels impostos no diuen d'on voldrien treure els diners que faltarien a l'arca pública sense aquests impostos. Previsiblement amb retallades en despeses socials, vol dir salut i ensenyament, com ja es va fer amb l'excusa de la crisi financera a partir del 2008, ja que no s'atrevirien a tocar les pensions, que equivalen l'11,5% del PIB i el 41,8 % de totes les despeses de l'estat, segons Onda Cero (els jubilats voten màssivament).
En resum: Els impostos de patrimoni i successions paguen només els més rics perquè es pugui finançar l'estat de benestar per a tots. Els que carreguen en contra són generalment el PP, Junts i altres formacions de dretes o "liberals".
Lluc, un escriptor del sègle I, explica el naixement a la seva biografía de Jesús al capítol 2:
Segons la informació que tenim de les cartes de Pau a diferents esglésies i de la tradició cristiana, Lluc era metge de professió i també historiador. Per algun temps va viatjar amb Pau i després de la seva biografia de Jesús (anomenada "evangeli" que vol dir "bona notícia") va escriure també la història dels inicis de l'església cristiana (anomenada "Fets dels Apòstols") on parla durant alguns capítols en primera persona ("nosaltres"). La tradició diu que Lluc va nèixer a Antiòquia (nord de Síria), altres pensen que era de Macedònia pels seus coneixements locals. Lluc no va conèixer Jesús en persona, però va parlar amb testimonis directes, probablement també amb Maria, la seva mare. El llibre data +/- dels anys 58 a 60, i va ser adreçat a "pagans", gent que no coneixia bé la tradició jueva. Lluc fa sortir pagans que es veuen amb Jesús i que tenen fe i confiança en ell. Escriu més que altres biògrafs sobre dones i nens i sobre fets de la vida humana de Jesús. Destaca el perdò i la importància de la pregària. Descriu persones individuals que es penedeixen de la seva vida sense Déu i l'alegria que acompanya la seva fe i salvació.
Segons l'escriptor Emmanuel Carrère, el grec que fa servir Lluc és el més elegant de tot el Nou Testament ("Le royaume", p. 145). El descriu Lluc com un grec atret per la religió dels Jueus, amb un déu pròxim i personal comparat amb les religions dels Grec o Romans, que els dissabtes anava a la sinagoga i allà va conèixer en Pau i la "bona noticia" de Jesús.
Un fet remarcable del relat sobre el naixement és que els primers testimonis són uns pastors que cuiden les seves ovelles. Formaven l'escaló més baix dins de la societat de llavors i el seu testimoni en un jutjat no valia gaire cosa. Van fer cas a la veu del missatger celestial, van trobar tot com anunciat i es van quedar tan fascinats que van parlar sobre això amb tothom que trobaven.
Aquest text no diu res sobre la presència de bous o rucs. I Lluc tampoc no parla de reis. De fet, només Mateu (2:1-12) parla de "mags" (no els anomena "reis" ni diu quants eren) que portaven regals, d'un valor considerable, això sí.
Bon Nadal!
FONTS: J. F. Walvoord, R.B. Zuck (eds.), Bible Knowledge Commentary: New Testament (1983); E. Carrère, Le royaume (2014), p. 145-159.
"Celler de l'any" segons el Professional and Business Excellence Institute, l'article no explica exactament què és i perquè és important...
FONT: Diari de Tarragona, 2/12/2023
Fins ara tenia la sensació que TV3 donava poca informació sobre les causes de la sequera, de les temperatures extremes, les inundacions arreu, etc.
Però si un busca, sí que es troben notícies i programes que parlen de la crisi climàtica de manera clara i contundent.
Per exemple:
14/11, alerta scientífica: cal una acció dràstica: https://www.ccma.cat/324/alerta-cientifica-cal-una-accio-drastica-per-limitar-lescalfament-global-a-1-5-graus/noticia/3260697/
11/11, problema de la moda dels cotxes tot terreny: https://www.ccma.cat/324/la-moda-dels-suv-empitjora-encara-mes-les-emissions-contaminants/noticia/3260081/
31/10, Sense Ficció: se'ns acaba el temps: https://www.ccma.cat/3cat/crisi-climatica-sens-acaba-el-temps/noticia/3253365/
30/09, falta d'aigua potable a la Vilella Baixa i la Bisbal de Falset: https://www.ccma.cat/324/sense-aigua-potable-a-la-vilella-baixa-i-a-la-bisbal-de-falset-hi-haura-gent-que-marxara/noticia/3252422/
Tot i així, TV3 podria informar molt més crític sobre els plans d'ampliació de l'aeroport de Barcelona, el turisme de creuers, l'agricultura industrial, etc.
Per acabar amb un to positiu, "Planeta R" (RTVE en català) dona una mica d'esperança amb exemples de la vida sostenible: https://www.rtve.es/play/videos/planeta-r/
FONT: CCMA
Si voleu saber més sobre la fe cristiana dels Protestants en trobareu molta informació a la pàgina web del Consell Evangèlic de Catalunya:
sobre la fe i la història: https://consellevangelic.cat/qui-som/
"Néixer de nou", un programa de TV3.
Com que el canvi climàtic ja es nota com a una amenaça al turisme i a la vida de la població local, l'editorial del Diari de Tarragona exigeix "les mesures necessàries" per combatre'l, tot i que no diu quines: enllaç.
Con la llegada de "grandes" flujos de refugiados a Europa, así la percepción de muchos, -por el Atlántico a las Islas Canarias, por el Mediterráneo a Lampedusa o a las islas griegas enfrente de la costa de Turquía y por la ruta de los Balcanes-, muchos políticos de la derecha advierten del riesgo de una saturación y piden fortalecer las fronteras de Unión Europea para que nadie más pueda entrar ilegalmente. Ya han llegado a acuerdos con países como Turquía o Túnez para que hagan el trabajo sucio de impedir que los refugiados se embarquen hacia Europa.
Casi todo en la argumentación de esos políticos -muchas veces de una derecha que se llama "cristiana"- se basa en suposiciones falsas.
Para empezar hay el asunto del asilo político. Pedir asilo y recibirlo si se reunen las condiciones es un derecho humano básico que no se puede denegar.
Erigir muros no evita la inmigración ilegal, solamente la hace más mortífera -pregúntense a los estadounidenses con el muro de Trump. Quien está despesperado con su situación actual no teme perder la vida en el intento de mejorarla.
Cerrar la puerta a los migrantes no sirve de nada para solucionar los problemas de fondo. Europa se tiene que implicar mucho más en África y no dejar los países del sur a la suerte de China y de Rusia. Un primer paso sería cambiar sus políticas de comercio, p.e. dejar de satur los mercados allá de carne porcino procedente de la ganaderia industrial europea, en ese caso alemana. Otro seria combatir el cambio climático que afecta sobre todo países que no contribuyeron mucho a las emisiones que lo causan.
Muchos políticos olviden que sus sociedades estan envejeciendo y que sus mercados laborales necessitan mano de obra. Por eso se tendrían que abrir vías de la inmigración legal. La posible falta de calificación de los migrantes se podría solucionar con buenos programas de formación profesional. Sería mucho más ético que promocionar la emigración a professionales de países en vía de desarrollo, p.e. drenar los sistemas sanitarios de gente que ellos instruyeron.
Y para acabar, de momento los flujos de migrantes no son tan grandes como para representar una amenaza al bienestar de los ciudadanos de la UE. La Unión Europea tiene 448 millones de habitantes y tendría que ser capaz de integrar a unos dos millones de refugiados a año (0,45% de su población) si se distribuyen de forma equitativa entre todos los países. Además, todos los estados miembros tendrían que tomar en serio por un lado la lucha contra la pobreza y la desigualdad en sus sociedades existentes y por otro la integración de los nuevos residentes. Eso probablemente implicaría un cambio importante de sus sistemas fiscales hacia una mayor redistribución de la riqueza.
Avui tornaran a l'acció. Després de l'estiu més calorós de la història, n'hi ha prou de raons!
Més informació sobre el moviment a favor del clima:
Seria millor que fessin més als països que emetten més CO2 (la Xina, els EUA, l'Índia, ...) i que les empreses canviessin la manera de produir, però hi ha unes quantes coses que jo puc fer per reduir la meva petjada personal del CO2:
1. Deixar de menjar carn, o menjar-ne menys, de bona qualitat i agricultura ecològica; i més llegums.
2. Substituir la llet de vaca i els làctics per productes vegetals (de soja, civada, ... BIO).
3. Beure aigua de l'aixeta.
4. Comprar fruita i verdura de temporada, de proximitat, sense envasos de plàstic, en establiments petits.
5. No comprar "fast fashion" (H+M, Inditex (Zara,...), Shein), sinó roba de qualitat, de segona mà, de teixits naturals.
5. No viatjar en avió o creuer.
6. Tenir un cotxe petit i agafar-lo tan poc com sigui possible.
7. Instal·lar plàques fotovoltàiques, o com a mínim canviar a un proveedor d'energia renovable, p.e. "Som Energia".
8. Fer servir el cotxe, els electromdomèstics, l'ordinador i el mòbil tant de temps com sigui possible; és millor reparar que no pas substituir per un producte fabricat de nou (també si és un cotxe electric nou, la fabricació del qual necessita un munt de recursos naturals i aigua).
9. No fer servir serveis de "streaming" (p.e. Netflix) o reduir-ne el consum.
10. En general, reduir el consum. El materialisme no dona satisfacció. Són molt més importants les relacions personals.
11. Difondre el missatge (TV3, premsa) i demanar als polítics que actuin; p.e. https://www.ccma.cat/atencio/tv3/programa/136938435/telenoticies/
John Doerr, Ryan Panchadsaram, Speed & Scale: An Action Plan for Solving Our Climate Crisis Now [Velocidad & Escala: un plan de acción para solucionar nuestra crisis climática ahora], 2021, 448 p.
Resumen (traducido por Google):
Con realismo lúcido y la precisión de un ingeniero, Doerr expone las acciones prácticas, las ambiciones globales y las inversiones económicas que necesitamos para evitar una catástrofe climática. Guiado por soluciones del mundo real, Speed & Scale presenta relatos de primera mano sin precedentes de líderes climáticos como Laurene Powell Jobs, Christiana Figueres, Al Gore, Mary Barra, John Kerry y docenas de otros intrépidos formuladores de políticas, innovadores y científicos.
En Speed & Scale, Doerr presenta un convincente plan de 10 pasos para reducir las emisiones de gases de efecto invernadero a cero neto para 2050, el objetivo global que debemos alcanzar para garantizar una Tierra habitable para las generaciones venideras. Desde la electrificación de nuestra red de energía hasta la reparación de nuestra cadena mundial de suministro de alimentos y la captura de carbono del aire, Speed & Scale contiene soluciones prácticas tanto para los legisladores como para los empresarios.
A medida que el mundo enfrenta una crisis climática urgente, Doerr nos recuerda que también es la mayor oportunidad económica de nuestras vidas. Ya sea que sea un científico del clima o alguien que se esfuerza por marcar la diferencia en su comunidad local, este libro lo ayudará a activar las soluciones sostenibles que el mundo necesita con urgencia.
Ese bloguero normalemente tiene sus dudas sobre las soluciones de empresarios de Silicon Valley como ese autor, y cree más en el decrecimiento en general, un cambio en el sistema capitalista radical y en los pequeños pasos de cada individual, pero admite que va muy lento. La página web de Doerr habla de todo de manera muy clara.
FUENTE: Amazon (tapa y resumen); speedandscale.com (página web del autor)
Katharine Hayhoe, Saving Us: A climate scientist's case for hope and healing in a divided world [Salvándonos: el caso de esperanza y curación de una científica del clima en un mundo dividido], 2022, 320 p.
Resumen de la editorial (traducción de Google):
Llamada "una de las comunicadoras más efectivas de la nación sobre el cambio climático" por The New York Times, Katharine Hayhoe sabe cómo navegar por todos los lados de la conversación en nuestro planeta cambiante. Científica climática canadiense que vive en Texas, negocia con facilidad la desconfianza en los datos, la indiferencia ante las amenazas inminentes y la resistencia a las soluciones propuestas. Durante los últimos quince años, Hayhoe ha descubierto que lo más importante que podemos hacer para abordar el cambio climático es hablar al respecto, y quiere enseñarte cómo hacerlo.
En Saving Us, Hayhoe argumenta que cuando se trata de cambiar corazones y mentes, los hechos son solo una parte de la ecuación. Necesitamos encontrar valores compartidos para conectar nuestras identidades únicas a la acción colectiva. Esta no es otra narrativa del fin del mundo sobre un planeta en llamas. Es una mirada de varias capas a la ciencia, la fe y la psicología humana, de un ícono en su campo, recientemente nombrado científico jefe de The Nature Conservancy.
Basándose en investigaciones interdisciplinarias e historias personales, Hayhoe muestra que las pequeñas conversaciones pueden tener resultados asombrosos. Saving Us nos deja las herramientas para abrir un diálogo con sus seres queridos sobre cómo todos podemos desempeñar un papel para impulsar el cambio.
Sobre la autora:
Katharine Hayhoe es climatóloga y directora científica de The Nature Conservancy. También es profesora de Políticas Públicas y Derecho Público en la Universidad Tecnológica de Texas. Ha sido nombrada Campeona de la Tierra de las Naciones Unidas y una de las 100 personas más influyentes según la revista Time, y se desempeña como embajadora climática de la Alianza Evangélica Mundial. Katharine fue autora principal de la Segunda, Tercera y Cuarta Evaluación Nacional del Clima de EE UU, presenta la serie digital de PBS [televisión pública de EEUU] Global Weirding y ha escrito para The New York Times. Su charla TED "The Most Important Thing You Can Do to Fight Climate Change: Talk About It [Lo más importante que puedes hacer para luchar contra el cambio climático: habla de ello]" ha sido vista más de 5 millones de veces. Tiene una licenciatura en física y astronomía de la Universidad de Toronto y una maestría y un doctorado en ciencias atmosféricas de la Universidad de Illinois en Urbana-Champaign.
FUENTE: Simon & Schuster (editorial)
Jeff Goodell, The heat will kill you first: Life and death on a scorched planet [El calor os matará primero. La vida y muerte en un planeta quemado], 2023, 400 pág.
EL RESUMEN (traducido en gran parte por el traductor de Google):
“Cuando llega el calor, es invisible. No dobla las ramas de los árboles ni te sopla el pelo en la cara para hacerte saber que ha llegado... El sol se siente como el cañón de un arma apuntándote”.
El mundo está despertando a una nueva realidad: los incendios forestales ahora son estacionales en California, el noreste [de EEUU] recibe cada vez menos nieve cada invierno y las capas de hielo en el Ártico y la Antártida se están derritiendo rápidamente. El calor es la amenaza de primer orden que impulsa todos los demás impactos de la crisis climática. Y a medida que aumenta la temperatura, se revelan las líneas de falla en nuestros gobiernos, nuestra política, nuestra economía y nuestros valores. La ciencia básica no es complicada: deja de quemar combustibles fósiles mañana y la temperatura global dejará de subir mañana. Deje de quemar combustibles fósiles en 50 años, y la temperatura seguirá aumentando durante 50 años, haciendo que partes de nuestro planeta sean prácticamente inhabitables. Depende de nosotros. Cuanto más caliente se pone, más profundas y anchas se abrirán nuestras líneas de falla.
The Heat Will Kill You First trata sobre las formas extremas en que nuestro planeta ya está cambiando. Se trata de por qué la primavera llega unas semanas antes y el otoño unas semanas más tarde y el impacto que tendrá en todo, desde nuestro suministro de alimentos hasta los brotes de enfermedades. Se trata de lo que sucederá con nuestras vidas y nuestras comunidades cuando los días típicos de verano en Chicago o Boston pasen de 90 °F a 110 °F [32 ºC a 43 ºC]. Una ola de calor, explica Goodell, es un evento depredador, uno que elimina a las personas más vulnerables. Pero eso está cambiando. A medida que las olas de calor se vuelvan más intensas y comunes, se volverán más democráticas.
Como periodista galardonado que ha estado a la vanguardia del periodismo ambiental durante décadas, el nuevo libro de Goodell puede ser el más provocativo hasta el momento, ya que explica cómo el calor extremo cambiará drásticamente el mundo tal como lo conocemos. Con un informe magistral, mezclando los últimos conocimientos científicos con la narración sobre el terreno, Jeff Goodell aborda las grandes preguntas y descubre cómo el calor extremo es una fuerza que va más allá de todo lo que hemos considerado antes.
FUENTE: Little, Brown & Co. (editorial)